Noves incorporacions

Les paraules de la pandèmia

El virus ha arribat per quedar-se. També el vocabulari que l’acompanya

2
Es llegeix en minuts
rae

rae

El desembre és el mes de les paraules. El mes en què la Real Academia Española presenta les noves incorporacions al seu diccionari. El mes en què els responsables de l’Oxford English Diccionary escullen la seva paraula de l’any, una de sola, capaç de resumir els vaivens de la llengua anglesa i dels seus parlants en els últims 12 mesos. La del 2019, el gran any de Greta Thumberg, va ser un sintagma: «Climate Emergency» (emergència climàtica). El 2018 va ser un adjectiu: «toxic», que tant val per a plàstics omnipresents com per a persones indesitjables.

El desembre és també el mes en què l’Observatori de Neologia proposa els 10 neologismes catalans que mereixen quedar-se entre nosaltres. Els ciutadans voten el que ha de formar part del diccionari normatiu. Aquest any tots els proposats giren sobre el mateix. ¿Ho endevinen? Vet-los aquí: «coronavirus», «conspiranoic», «desconfinament», «desescalada», «infodèmia», «teletraballar», «videotrucada», «mascareta», «traçabilitat» i «grup bombolla». Entre les meves apostes a guanyadora, en tinc dues, segons votin els optimistes o els pessimistes: «desescalada» o «coronavirus». Ja ho veurem.

Sorprèn la rapidesa amb què els acadèmics espanyols han adoptat les noves paraules pandèmiques, tenint en compte com de lents que són de natural. Allà són, acabats de fer, els inevitables «coronavirus», «COVID» –que és femení perquè és una malaltia i que cal escriure en majúscules perquè és un acrònim–, «antiretroviral», «seroprevalencia», «confinamiento» o «videollamada». Però també se’n validen altres que teníem ja assumides, com «faláfel», «musaka», «tirolina» o «zumba». Entre les més de 2.500 paraules noves, algunes produeixen esgarrifances, com «carpacho» per «carpaccio»; com «finde» per «fin de semana». Ai, senyor, encara continuo recuperant-me de la inclusió de «cederrón» (per ‘CD-ROM’) i ara això. Per sort, també hi ha paraules que resumeixen l’any i no són víriques, com «galdosista», que és l’especialista en Benito Pérez Galdós, que aquest any negre va estar d’aniversari, el pobre.

Notícies relacionades

           Millor és el que ha passat a Oxford. Els senyors del diccionari conclouen que el 2020 és un any sense precedents que no pot resumir-se en una sola paraula. En proposen 16. Seguint el calendari, canonitzen «bushfire» (incendi forestal, amb referència als focs devastadors australians); «impeachment» (impugnació), «acquittal» (absolució) o «mail-in» (per correu), els tres per Donald Trump, que tampoc ha tingut l’any de la seva vida; amb el març arriben «coronavirus», «social distancing» (distància social), «covid», «lockdown» (confinament); i més tard «reopening» (reobertura), per donar pas al polític i social, amb sintagmes com «Black Lives Matter», entre d’altres. Les paraules pandèmiques continuen al juliol amb «cancell culture» (cancel·lació de la cultura) i octubre, amb«superspreader» (supercontagiador). L’any es tanca amb «net zero» (energia zero), per l’esperançador anunci de Xi Jinping per al futur del planeta.

           Ja tots sabem que el virus ha arribat per quedar-se. També les paraules que l’acompanyen.