Les paraules de la pandèmia

El desembre és també el mes en què l’Observatori de Neologia proposa els 10 neologismes catalans que mereixen quedar-se entre nosaltres. Els ciutadans voten el que ha de formar part del diccionari normatiu. Aquest any tots els proposats giren sobre el mateix. ¿Ho endevinen? Vet-los aquí: «coronavirus», «conspiranoic», «desconfinament», «desescalada», «infodèmia», «teletraballar», «videotrucada», «mascareta», «traçabilitat» i «grup bombolla». Entre les meves apostes a guanyadora, en tinc dues, segons votin els optimistes o els pessimistes: «desescalada» o «coronavirus». Ja ho veurem.

Sorprèn la rapidesa amb què els acadèmics espanyols han adoptat les noves paraules pandèmiques, tenint en compte com de lents que són de natural. Allà són, acabats de fer, els inevitables «coronavirus», «COVID» –que és femení perquè és una malaltia i que cal escriure en majúscules perquè és un acrònim–, «antiretroviral», «seroprevalencia», «confinamiento» o «videollamada». Però també se’n validen altres que teníem ja assumides, com «faláfel», «musaka», «tirolina» o «zumba». Entre les més de 2.500 paraules noves, algunes produeixen esgarrifances, com «carpacho» per «carpaccio»; com «finde» per «fin de semana». Ai, senyor, encara continuo recuperant-me de la inclusió de «cederrón» (per ‘CD-ROM’) i ara això. Per sort, també hi ha paraules que resumeixen l’any i no són víriques, com «galdosista», que és l’especialista en Benito Pérez Galdós, que aquest any negre va estar d’aniversari, el pobre.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

           Millor és el que ha passat a Oxford. Els senyors del diccionari conclouen que el 2020 és un any sense precedents que no pot resumir-se en una sola paraula. En proposen 16. Seguint el calendari, canonitzen «bushfire» (incendi forestal, amb referència als focs devastadors australians); «impeachment» (impugnació), «acquittal» (absolució) o «mail-in» (per correu), els tres per Donald Trump, que tampoc ha tingut l’any de la seva vida; amb el març arriben «coronavirus», «social distancing» (distància social), «covid», «lockdown» (confinament); i més tard «reopening» (reobertura), per donar pas al polític i social, amb sintagmes com «Black Lives Matter», entre d’altres. Les paraules pandèmiques continuen al juliol amb «cancell culture» (cancel·lació de la cultura) i octubre, amb«superspreader» (supercontagiador). L’any es tanca amb «net zero» (energia zero), per l’esperançador anunci de Xi Jinping per al futur del planeta.

           Ja tots sabem que el virus ha arribat per quedar-se. També les paraules que l’acompanyen.