Sobre el salari mínim

L’inici de les converses sobre una possible pujada del salari mínim s’ha convertit en un nou motiu d’enfrontament, tan soterrat com evident, entre el PSOE i Podem. Unes diferències també evidents, sens dubte, entre patronal i sindicats, mentre que des del món acadèmic se senten diverses opinions.

Particularment, malgrat haver defensat tant l’ingrés mínim vital com els dos augments recents del salari mínim, per una qüestió de justícia social i pel convenciment que no perjudicaven la creació d’ocupació, crec que actualment no té sentit abordar un nou increment que obriria una agra disputa entre els agents socials i els partits polítics.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Ara hi ha altres prioritats, com salvar teixit productiu, protegir els més desfavorits i abordar amb garanties la reconstrucció i reforma de l’economia. Per tant, s’han d’establir, de manera urgent, mecanismes de subvencions directes no reemborsables a empreses viables dels sectors més afectats per la crisi; identificar les persones que, enfonsades en la pobresa, requereixen suport immediat i no figuren en cap dels programes implementats, i fer que els ajuts aprovats arribin als beneficiaris, evitant la vergonya que, després de mesos, encaara molts no l’hagin rebut.

Al seu torn, el fons europeu Next Generation, sobre el qual pivota la nostra reconstrucció, ha d’anar acompanyat d’actuacions de les administracions que reforcin l’efecte de les inversions. Entre aquestes actuacions hi hauria l’avaluació sistemàtica de tota política pública, com és el cas d’un augment del salari mínim. Així, el més raonable en el context actual seria analitzar, amb tot rigor, els efectes de les dues recents pujades sobre l’ocupació i el creixement econòmic. Seria la millor manera de preparar un nou increment que, tot i que no ara, tampoc pot tardar gaires anys a aprovar-se.