Camí de les urnes

La nina russa de Puigdemont

L’expresident s’ho juga tot el 14-F. La força del seu lideratge depèn del seu poder sobre la presidència de la Generalitat. Si les urnes l’hi deneguen, la seva llegenda podria marcir-se veloçment i la seva formació, cabdillista, entrar en declivi amb ell

Es llegeix en minuts
La nina russa de Puigdemont

Nazaret Romero

¿Torra? ¿Qui recorda Torra? Sens dubte, el servei de pagament de nòmines de la Generalitat pensa en ell almenys una vegada al mes. La seva inexistent obra de govern no contribueix a estimular la memòria, però, sí, la insòlita reguera que va deixar. L’obsessió per entrar en un pretès martirologi nacionalista, tot i que sigui al preu d’amortitzar la presidència catalana. L’admiració per un torturador filofeixista com Miquel Badia, el ‘capità Collons’. L’assimilació de Catalunya amb les crisis humanitàries que assolen el planeta. Les arengues als CDR des de la butaca presidencial. Els articles, tuits i arengues supremacistes.

El triomf de Canadell en la segona ronda de les primàries de JxCat ha generat enrenou. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, com el conseller Puigneró, un altre puigdemontista elegit en les primàries, combrega amb les superxeries de l’Institut Nova Història. L’enrenou és justificat, però perd magnetisme al recordar que Torra va presidir el Govern català. O que el vicepresident del Parlament Josep Costa, un altre afí a Puigdemont, assisteix sense queixar-se a una reunió amb grups de l’extrema dreta independentista i, després de ser descobert, al·lega no haver-se assabentat de la persona amb qui s’entrevistava. Com sigui, les primàries de JxCat han assegurat a Puigdemont l’obediència dels seus candidats el 14-F.

Aquesta cita electoral conté diverses incògnites tancades les unes dins d’altres com una nina russa. ¿Revalidarà l’independentisme la majoria parlamentària? En cas afirmatiu, ¿arrabassarà ERC a JxCat l’hegemonia o Puigdemont conservarà la preeminència? ¿Podria Esquerra Republicana governar en solitari o aliada amb els comuns i desfer-se de l’abraçada d’os de JxCat?

Puigdemont i la seva circumstància travessen totes les ninetes. La ruptura en tres porcions de l’antiga Convergència juga a favor d’ERC, però no seria la primera vegada, ni la segona, que l’home de Waterloo imposa contra pronòstic el seu ganxo electoral.

Et pot interesar

JxCat ho fia tot a la baraca del seu líder. Puigdemont viu ancorat a l’1-O, però des d’aleshores s’han produït canvis substancials que interfereixen en el seu relat rigorista. El fracàs del procés, l’absència de recolzament exterior i el trasllat de grans empreses. El canvi de Govern a Espanya i la disposició al diàleg, el tomb pragmàtic d’ERC, la fractura postconvergent, la pandèmia i el gir de l’atenció ciutadana cap a la gestió. El pla europeu de reconstrucció. I la confirmació que no hi ha dret d’autodeterminació dins de la UE

Puigdemont s’ho juga tot en les preguntes de la matrioixca . La força del seu lideratge depèn del seu poder sobre la presidència de la Generalitat. Si les urnes l’hi neguen, la seva llegenda podria pansir-se veloçment. No només això. La correlació entre les tres forces resultants de la implosió convergent podria canviar a mitjà termini. JxCat és una formació de caràcter cabdillistes, mancada d’estructura orgànica i territorial consolidada. Per conservar la preeminència, necessita que el cabdill no flaquegi i mantenir sota control la presidència de la Generalitat. El compte enrere no s’atura.