El racisme que no ho va ser

Ser negre no dona ni treu raons. El grup a què pertanys no et converteix en intocable. Tampoc ser cap d’aquestes coses pressuposa res. Ni bo, ni dolent, ni regular. Això és de primer de responsabilitat individual. Però com totes les lliçons bàsiques de tant en tant cal repassar-la. 

Una altra cosa és el pla col·lectiu. Aquí sí que hi ha factures per cobrar i per pagar. I la millor manera de fer les dues coses són els marcs jurídics que impossibiliten en el present l’abús, la discriminació i l’odi (en el seu vessant tangible, perquè és impossible que una llei impedeixi odiar, només pot ajudar a evitar que l’odi es materialitzi). Com que els marcs jurídics per si sols no són suficients mai, també és necessari el compromís individual de cada un amb la igualtat i el respecte. Tot això és massa seriós per prendre-s’ho de broma.

I en favor de la serietat cal escriure amb totes les lletres que el partit entre el Paris Saint-Germain i el Basaksehir no es va suspendre per un insult racista del quart àrbitre, el romanès Sebastián Coltescu, com s’afirma unànimement sense gens ni mica de rigor; sinó per la sobreactuació del segon entrenador de l’equip turc, Pierre Webó, que després de ser expulsat va entrar en un bucle del que ja no va poder ni va voler sortir a compte del racisme. 

Pot comprendre’s que Webó interpretés com un insult el que no era més que un adjectiu (‘negre’) que l’àrbitre assistent va referir al principal per ajudar-lo a identificar qui havia de fer fora d’una banqueta en què tots els altres eren blancs. Però això no és racisme. Resulta indiferent la reacció de l’indignat Webó. ¡No és racisme! Igual que no ho seria la situació contrària, en què tots els ocupants d’una banqueta fossin negres menys un i el col·legiat de torn digués al principal: «Expulsa el blanc». 

Si afegim que el col·legiat va donar les explicacions pertinents i es va disculpar immediatament, resulta ja més complicat sostenir la posició de Webó no volent baixar del burro. Tret que es vulgui justificar la seva actuació i donar-li la raó no pel que va dir o va fer el quart àrbitre –el fet objectivable–, sinó per l’existència innegable del racisme en les nostres societats que, amb pirueta de culpabilitat, ens obliga a acceptar com a racista qualsevol cosa, paraula o fet que el presumptament ofès consideri com a tal.

Cal donar suport a qualsevol persona que pateix una humiliació racista. S’han d’assenyalar els supremacistes racials, criticar-los la conducta, avergonyir-los, passar-los el Codi Penal per sobre per planxar-los com mereixen si la seva vergonyosa ideologia es plasma en fets concrets.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però cal estar també amb qui és acusat davant el món sencer d’un delicte greu que no ha comès. A un innocent cal defensar-lo sempre, tot i que el riu de l’opinió pública ja l’hagi condemnat. 

Potser Sebastián Coltescu és un racista, mai se sap, les coses passes quan menys t’ho penses. Però si tot el que es té en contra seu per llançar-lo a la foguera dels benpensants és el que va dir dimarts a la gespa de París estem davant un linxament absurd i immerescut. La pira es va encendre en nom d’un racisme que no ho va ser.