L’apunt

El més rar d’ERC

Esquerra i els seus corifeus s’avergonyeixen davant les acusacions del claudicació sense contraatacar

1
Es llegeix en minuts
08 12 2020 El presidente del Parlament  Roger Torrent  al lado del vicepresidente del Govern  Pere Aragones  y la numero 2 de ERC en las elecciones catalanas  Laura Vilagra   POLITICA CATALUNA ESPANA EUROPA BARCELONA

08 12 2020 El presidente del Parlament Roger Torrent al lado del vicepresidente del Govern Pere Aragones y la numero 2 de ERC en las elecciones catalanas Laura Vilagra POLITICA CATALUNA ESPANA EUROPA BARCELONA / EUROPA PRESS

Una cosa és mantenir una actitud de pacte i diàleg, tot i que sigui voluntarista i amb escassos resultats; una altra cosa és no saber defensar-se dels atacs per part de JxCat si no és amb cops baixos col·laterals, i una altra, molt diferent, abstenir-se de posar sobre la taula qualsevol argument polític que desacrediti la via Puigdemont. Doncs això és precisament el que fa Esquerra i els seus corifeus: avergonyir-se davant les acusacions de claudicació sense contraatacar i ni tan sols defensar la conveniència estratègica i tàctica de les seves posicions en comparació amb l’esterilitat de les del seu gran rival.

Es pot discutir molt sobre els resultats del diàleg. Pocs, fins i tot entre els votants d’ERC, són capaços d’empassar-se que pari en un referèndum d’autodeterminació autoritzat o qualsevol fórmula alternativa que desbloquegi el conflicte. El conflicte i la falta de solucions a la vista han vingut per quedar-se, com a mínim una bona temporada. Ara bé, i això és molt estrany, però molt, pitjor és que Aragonès, Torrent i altres dirigents no s’atreveixin a dir que, en les presents circumstàncies, després de la derrota de la tardor del 2017 i les seves grans conseqüències, val més passar per les forques caudines que mantenir una confrontació només de boca que únicament serveix, en el millor dels casos, per ocupar càrrecs i mantenir falses expectatives.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’objectiu i la justificació d’ERC, que no es pot fer res sense eixamplar la base, només podria donar fruit a un indeterminat però llarg termini. Ara bé, si alguna cosa s’ha comprovat sobre JxCat en els últims tres anys és la total absència, tant de full de ruta alternatiu com de resultat positiu en termes de benestar per a la ciutadania, començant per la que els vota. El diàleg és poc menys que unilateral, però la confrontació és imaginària. La realitat és la que és. Si JxCat i ERC empaten durant la campanya en enganys i autoenganys, pot guanyar qualsevol. La dura veritat, en canvi, portaria els de Junqueras a un resultat molt millor del que esperen.