La nota
Ens paguen per endeutar-nos
Els tipus negatius del deute a 10 anys són ja una gran ajuda per sortir de la crisi
En plena segona onada de la pandèmia, que amenaça la salut i l’economia de tots, sorgeixen notícies encoratjadores que aixequen l’ànim davant un hivern que s’intueix trist i complicat. La primera va ser la de la vacuna contra la Covid que ja s’administra a la Gran Bretanya i que serà realitat a Espanya a primers d’any. La vacuna serà clau per a la tornada a la normalitat i especialment positiva per a Espanya, l’economia de la qual depèn molt del turisme internacional. Les borses –i més l’espanyola– ja n’han pres nota i tiren a l’alça. Però les borses no es determinen pel present (dolent), sinó per les expectatives de futur.
La segona és que la política del Banc Central Europeu (BCE) de compra de bons per lluitar contra la crisi està portant a una llarga i prolongada etapa de baixos tipus d’interès, molt beneficiosa quan els estats han de recórrer a forts augments del dèficit públic per pagar els ertos i altres mesures de suport. I l’inevitable augment del deute públic que això comporta seria insostenible amb alts tipus d’interès.
La crisi anterior va fer que el deute espanyol a 10 anys hagués de pagar interessos que van arribar, abans de la intervenció de Mario Draghi el 2012, al 7,2%. Aquest tipus d’interès –insostenible a mitjà termini– va fer que Espanya estigués a punt del desastre i de demanar el rescat a què altres països de la UE (Grècia, Irlanda i Portugal) van haver de recórrer. I allò va obligar a grans retallades de la despesa pública que van castigar durament a amplis sectors socials.
En aquesta crisi el BCE ha aplicat una política monetària expansiva, buscant tipus d’interès baixos, i l’endeutament dels països ha sigut molt més suportable. Però aquest dijous es va arribar a una cosa que fins fa poc semblava impossible. Espanya va emetre 921 milions de bons a 10 anys a un tipus d’interès negatiu del 0,016%. O sigui que ara a Espanya li paguen (poc) per demanar diners. Emetre deute no és ja un cost, com fins ara, sinó que permet guanyar alguna cosa. O sigui, reduir deute. Gairebé increïble.
Així el fort i inevitable increment del dèficit d’aquest any i del pròxim serà molt més assumible. Espanya ha d’emetre el 2021 uns 300.000 milions de deute i una part rellevant no ens costarà res, fins i tot deixarà algun benefici. ¡Compte!, el deute serà allà i com que no es podrà pagar en els pròxims anys el seu cost pujarà quan acabi aquesta etapa de baixos tipus d’interès.
No s’ha d’utilitzar, doncs, el dèficit sense solta ni volta, però no pagar per endeutar-se durant els pròxims temps és una cosa molt beneficiosa i impensable fins fa poc. I hi ha polítics (i economistes) que encara no han pres consciència de la diferència que hi ha entre pagar pel deute un 7,3% (va passar quan Zapatero i Rajoy) i que et donin alguna cosa per endeutar-te.
Notícies relacionadesEls tipus negatius, dels quals ja disfrutaven Alemanya, França i altres països de la UE, arriben ara a Espanya. Seran de gran ajuda, però no són una llicència per a tot perquè a mitjà termini l’endeutament té seriosos perills. Però el més positiu és que també aquest dijous el BCE va decidir incrementar d’1,35 a 1,85 bilions (500.000 milions més) el seu programa de compra de bons contra la crisi. I va garantir que aquest programa no s’acabarà aviat, sinó que durarà com a mínim fins al març de 2022.
La pandèmia segueix aquí i ens amargarà el Nadal. I la crisi continuarà, però la vacuna i els baixos tipus d’interès són potents palanques per vèncer-la. Diu el vell proverbi que Déu escanya, però no ofega. ¡Tant de bo sigui així!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
