La Xina posa fi a la pobresa extrema

Des de l’arribada al poder el 2012, Xi Jinping estava obsessionat a erradicar la misèria que va palpar de prop durant la Gran Revolució Cultural (1966-1976), quan en plena adolescència va ser enviat al camp a treballar iva viure en una cova del poblet de Liangjiahe, a la província de Shaanxi. Pel president Xi, la fi de la pobresa és la bandera amb què celebrar el 2021 el centenari del Partit Comunista Xinès.

Carreteres i camins

El Govern va elaborar el 2014una llista de les zones més pobres del país, en què va incloure 832 comtats. El 21 de novembre, els nou últims, tots, de la meridional província de Guizhou, van anunciar queels seus ingressos mitjans anuals per càpita havien arribat als 11.487 iuans. Segons les autoritats locals, la connexió dels poblets més remots amb carreteres i camins ha sigut fonamental per impulsar el desenvolupament. Aquesta notable victòria, no obstant,no ha evitat el creixement de la bretxa entre rics i pobresa la Xina. La pandèmia, com molts altres països, ha aprofundit les desigualtats existentstant entre les persones com entre les ciutats i el camp, i ha exposat un enorme desequilibri digital, sobretot a les aules.

Educació urgent

Tot i que la Xina ha aconseguit la fita mundial de treure 700 milions de persones de la pobresa en 40 anys, corre el risc de deixar estancats centenars de milionssi no aborda amb urgència la millora de l’educació primària i secundària a les zones rurals, en què resideixen el 40% dels 1.400 milions de xinesos.La taxa de població infantil en aquestes zones, no obstant, és molt més gran. Se suposa que el 65% dels estudiants dels nou anys d’ensenyament obligatori viuen en pobles i nuclis més petits. Aquest desequilibri es deu que uns 300 milions de pagesos van emigrar a les grans ciutats a la recerca de millors salaris, però com que no se’ls va permetre canviar el seu ‘hukou’ (padró) no tenen drets socials, ni a l’escolarització pública dels fills ni a la sanitat,per això es veuen obligats a deixar-los amb els avis als pobles. Al camp, onhi ha 60 milions de nens en edat escolar, l’accés a internet és molt deficient, només el 44% de les zones rurals té banda ampla, segons la Fundació de Recerca per al Desenvolupament de la Xina. Moltsmigrants que treballen en fàbriques per uns 500 euros mensualstampoc es poden permetre el luxe de comprar als fills mòbils, tauletes o ordinadors. Al contrari, la digitalització és primordial en l’ensenyament de les escoles urbanes, però si els migrants s’enduen la família, només poden escolaritzar els fills (el 2016 va acabar la limitació del fill únic)en escoles privades, on l’educació és pèssima.

Bretxa d’oportunitats

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La despesa en educació de la Xina se situa entorn del 4,3% del PIB, similar a la d’Espanya, però si no fa un esforç urgent per preparar els mestres de les zones rurals i modernitzar els mètodes d’ensenyament i els materials corre el risc de frenar el desenvolupament del país. Menys del 35% dels infants d’aquestes zones ingressen en l’ensenyament secundarisuperior, en comparació amb més del 57% dels urbans. Aquesta enorme bretxa d’oportunitats amenaça també l’estabilitat social, enun país que concedeix una enorme importància a l’equitat educativa, amb un examen comú d’accés a la universitat que presumptament obre les més prestigioses a tota la població.La iniciativa d’Internet + Educacióposada en marxa pel primer ministre Li Keqiang el 2019 s’ha revelat insuficient per ala maratoniana tasca d’impulsar l’ensenyament obligatori rural,necessari per cohesionar la societat davant el vertigen de la transformació tecnològica.

Titànic esforç

Ambuna classe mitjana de 400 milions de persones,una de les prioritats de Xi Jinping és doblar-la per al 2035 i construir una societat modestament acomodada, amb uns nivells d’ingressos similars als d’un país occidental mitjà.La Xina tenia el 2019 un PIB pròxim als 13 bilions d’euros,10 vegades més gran que l’espanyol, mentre que la seva renda per càpita era de 9.100 euros, davant els més de 26.000 de l’espanyola. L’èxit de la iniciativa dependrà d’un titànic esforç per elevar l’educació de les zones rurals amb què integrar tots els nens que allà creixen en la revolució tecnològica i econòmica que Pequín promou.