Dues mirades

No en diguis salut

Els trastorns alimentaris són complexos i no tenen una única causa, però ajudaria no confondre salut amb primesa

Es llegeix en minuts
No en diguis salut

FERRAN NADEU

Un cos davant el mirall. ¿Quants filtres s’interposen entre el reflex i la mirada? Quants vels, quantes exigències, quantes inseguretats i quants temors. L’anorèxia i la bulímia s’han disparat durant el confinament. Hem viscut dies i dies de tancament, immersos en una tragèdia inquietant, amb internet com a única porta a l’exterior i un bombardeig de missatges sobre dietes i exercici a casa.  

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La promoció del menjar sa i l’esport és, innegablement, positiu. Però comença a sumar ombres quan les dues activitats es converteixen en producte de consum i el sempre àvid mercat les utilitza per convertir-les en una tirania. Sota el seu dictat, mantenir-se en forma supera els termes de la salut. Aliments que es converteixen en anatemes, la sublimació d’altres que no són més que caríssimes alternatives als quotidians, el terror als greixos, l’exhibició de cossos que són producte de la cirurgia o el retoc fotogràfic... El bombardeig és constant i omnipresent. Els trastorns alimentaris són complexos i no tenen una única causa, però ajudaria no confondre salut amb primesa.