Editorial

La competència deslleial de Madrid

El problema de desequilibri territorial, extremat pel dúmping fiscal, el pateixen totes les comunitats, no només Catalunya

2
Es llegeix en minuts
MADRID, 06/11/2020.- La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, da un discurso durante el acto Madrid con la hostelería celebrado este viernes en la Real Casa de Correos en Madrid. EFE/Rodrigo Jiménez

MADRID, 06/11/2020.- La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, da un discurso durante el acto Madrid con la hostelería celebrado este viernes en la Real Casa de Correos en Madrid. EFE/Rodrigo Jiménez / Rodrigo Jiménez (EFE)

L’anunci de Gabriel Rufián que un dels acords d’ERC amb el Govern per recolzar els Pressupostos del 2021 és avançar cap a una harmonització fiscal autonòmica que, en paraules del portaveu republicà, posi fi al «paradís fiscal de Madrid», ha obert una nova batalla entre el PP, en particular la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i l’Executiu. Definir la Comunitat de Madrid com un paradís fiscal pot ser excessiu, però el cert és que la política d’impostos baixos practicada en aquesta autonomia pels successius governs populars s’ha convertit en una pràctica de dúmping A Madrid, l’impost sobre el patrimoni està exempt, hi ha importants bonificacions en successions i donacions i l’impost sobre l’IRPF és el més baix d’Espanya en el tram autonòmic.

Aquesta deslleial competència fiscal s’afegeix a l’efecte capitalitat, que contribueix al fet que moltes societats mercantils triïn Madrid per establir-s’hi pel fet comprovat que 9 de cada 10 contractes estatals es gestionen des de Madrid i gairebé el 60% de les adjudicacions públiques es fan a empreses de la capital. És aquesta capacitat extractora la que també fa que molts professionals qualificats triïn Madrid per treballar. Fa dos mesos va ser el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, qui va alertar d’aquesta inquietant realitat. És indubtable que alguns dels efectes perversos de la vocació acaparadora de la capital es podrien suavitzar, sens dubte aquells que depenen del Butlletí Oficial de l’Estat, per poc que els que realitzen les adjudicacions tinguessin una sensibilitat més gran sobre l’equilibri territorial.

Més enllà de la contradicció que suposa que un partit com ERC estigui reclamant límits per a l’autonomia fiscal de les comunitats (especialment per a la de Madrid), la mesura que el Govern central ha d’abordar amb més urgència és, sens dubte, la de l’harmonització fiscal, topant per baix i per dalt els impostos cedits a les comunitats, de manera que cap els pugui eliminar o deixar en una contribució merament anecdòtica, com fa l’autonomia madrilenya. 

Aquesta reforma de la fiscalitat territorial és una idea llargament desitjada pel Govern central i, en particular, per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que està disposada a emprendre-la el 2021. Ja el 2017, els experts que van assessorar el ministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, van alertar que aquestes diferències impositives eren «una de les debilitats» del sistema. La implicació d’ERC en l’acord ha fet que les crítiques dels populars Ayuso recolzada per Pablo Casado– s’hagin centrat enganyosament en les empreses que van marxar de Catalunya; però no, la competència deslleial de Madrid no és un problema català sinó d’equilibri territorial i la pateixen totes les comunitats, incloses aquelles altres governades pel PP.