FEMINISME

Interseccionalitat

Estudis i enquestes han de segregar ja no només per gènere, sinó per col·lectius discriminats

Es llegeix en minuts
Interseccionalitat

Antonio Ojeda

Existeix la sensació que ara les feministes sí que estan exagerant. Perquè quan assoleixen drets –que, per cert, els han de lluitar, no els són innats la majoria d’ells–, sembla que mai queden satisfetes. Fa res Dones Visuals –associació imprescindible per entendre la desigualtat al món de l’audiovisual– reclamava dades segregades ja no només per gènere, sinó també per col·lectius discriminats. I m’imagino els senyors que van accedir a fer les enquestes i les estadístiques segregant preguntant-se en quin moment van acceptar obrir aquest meló.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els números que ens ofereixen els estudis ens han volgut fer creure que eren neutrals, que eren universals, que no s’havia d’entrar en profunditat. La realitat, no obstant, és més complexa que els números i necessitem aprofundir. Això que ningú dubta que sigui important –fem enquestes per territoris, fem equilibris entre llengües, demanem quotes per partits polítics, defensem la pluralitat a tot arreu i reclamem visibilitat pròpia–, quan es tracta de gènere incomoda.

Et pot interesar

I ara resulta que les feministes no volen només dades segregades per gènere, sinó per col·lectius. ¿Per què? Doncs perquè si parlem del tant per cert de dones que hi ha en els mitjans d’opinió, gràcies a la tasca d’OnSónLesDones, se’ns escapen alguns detalls: tenim el tant per cent de dones, però les dones no som un bloc uniforme. Hi ha moltes interseccions, i les interseccions gairebé sempre tenen a veure amb privilegis i discriminacions. Així, sabem quantes dones hi ha en els mitjans o en l’audiovisual, però no sabem quantes d’aquestes dones són trans, ni quantes són dones racialitzades, ni quantes tenen diversitat funcional, ni de quines edats, ni quin és el seu origen ni la seva religió. Resulta que sí, que també volem tenir aquesta informació, perquè si no ens enfadem perquè som molt menys de la meitat dels opinants. Però no ens enfadem prou perquè no hi hagi cap dona gitana, o per què quan hi hagi una dona trans en una pel·lícula s’abundi en els estereotips. I resulta que sí, que ho volem saber. Que pesades, certament.

Per això deia que aquells que van accedir a segregar per gènere ara han de pensar que mai és suficient. Els volia dir que tenen raó.

Temes:

Feminisme