L'eco català de Trump

La caiguda de Donald Trump és tan esperpèntica i nociva com el seu mandat. Tres setmanes després de la seva derrota i quan amb gran retard acaba d’activar-se la maquinària administrativa del relleu, el personatge continua fanfarronejant des de la Casa Blanca.

Un suggestiu debat brolla en l’escena política nord-americana i s’estén pel globus. ¿El trumpisme, aquest populisme dretà amb biaix autoritari, fracturador de la societat, corrompedor de la democràcia, grollerament despòtic, abstret en una identitat excloent, desvergonyidament falsari...; el trumpisme pot sobreviure a Trump? ¿Vol el Partit Republicà tapar la seva sagnia democràtica?

La qüestió no només ocupa els EUA. Afecta el món. De forma especial, aquest Occident de classes mitjanes empobrides on els líders populistes ara podrien perdre aixopluc. A ‘El País’, la politòloga Míriam Martínez-Bascuñán i el periodista Xavier Vidal-Folch intueixen una era postpopulista. És un esbós teòric guiat per una voluntat gramsciana, però ple d’incertesa.

Com sigui, mentre els EUA empenyen cap a la sortida el personatge a qui va entregar el seu destí fa quatre anys, algunes de les seves pitjors singularitats retrunyen aquí mateix amb un eco aspre. La Guàrdia Urbana dispara un tret a l’abdomen a un captaire al centre de Barcelona. La dreta espanyola disfressa d’eliminació de l’educació especial el que en la llei Celaá és un reforç tècnic i professional dels centres públics perquè puguin integrar el màxim possible d’alumnes amb necessitats especials.

Notícies falses

El vicepresident del Parlament Josep Costa, de JxCat, anima a aprendre de Trump per arribar al poder. «Sobretot», precisa Costa, «noves formes de comunicació, mobilització i confrontació política». El també puigdemontista Ramon Tremosa, que com a eurodiputat va aconseguir una excel·lent mestria en la creació i difusió de notícies falses i fotomuntatges fraudulents, és destinat al Govern per minar la projecció de Pere Aragonès.

[Aragonès, d’ERC, parteix amb un desavantatge en la cursa electoral catalana. No té un carisma devastador, ni tan sols un de mitjà. No magnetitza les audiències. JxCat ha assenyalat Aragonès com un punt feble de la candidatura d’ERC. L’altre és la inveterada inestabilitat republicana.

Els tàctics de Carles Puigdemont aposten per la desestabilització: esperonar la inseguretat gairebé adolescent d’Esquerra per empènyer-la a l’error. ERC és conscient de la debilitat del seu home i ha impartit la consigna de protegir-lo. Emparar el candidat Aragonès.]

Sense disculpa

Et pot interesar

A EL PERIÓDICO, el filòleg Albert Branchadell descarta que JxCat sigui un partit trumpista. Però constata un aire familiar entre el puigdemontisme que nega la realitat catalana i el magnat que nega la seva derrota. Aquest vincle trumpista no és patrimoni exclusiu dels de Puigdemont. Els d’Oriol Junqueras van participar amb idèntic entusiasme durant els anys del procés en la negació de la realitat: la independència havia de ser immediata, fàcil i barata, l’Estat era impotent, la UE i l’ONU esperaven amb els braços oberts i el gran capital, amb avidesa.

D’aquí venim, sense que ningú hagi balbotejat cap disculpa.