IDEES

Apuntar a dalt de tot

Per aconseguir el 2% del pressupost, la cultura ha d'eixamplar el calibre de la munició reivindicativa i mirar el més amunt possible per aconseguir-ho

Es llegeix en minuts
Apuntar a dalt de tot

RICARD CUGAT

A dalt del tot, ara que s’acosten les eleccions, hi ha els principals candidats, o almenys els més susceptibles de no riure si la cultura es posa, ara i durant la campanya, en peu de guerra focalitzada contra ells. Són, per aquest ordre, i suposant que es confirmi en el seu cas les designacions previsibles, Laura Borràs, Pere Aragonés i Miquel Iceta. La resta, o bé no compten o es burlen de la mort cultural i de qui la vetlla. La dreta perquè és la dreta i perquè està contra qualsevol vestigi de catalanitat; la CUP, com en bona mesura els comuns, perquè redueixen la cultura a la condició d’esclava del capital, de la qual només es pot redimir estant al seu servei, o sigui de la causa alliberadora general, que és la seva però consideren que és la de tots.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

L’objectiu, arrencar en campanya la promesa electoral de passar de poc més del 0,5% al 2% del pressupost. No només en el cas que aconsegueixin el devaluat tresor de la presidència, sinó com a condició necessària per pactar el recolzament de qui estigui en condicions d’encapçalar la més devaluada institució. Si no fos perquè, replicaran els escèptics, les promeses electorals se les enduu el vent. Cert, se les enduu, però en mans de qui se sap fer ressò constant i amplificat es converteixen en un maldecap per a qui les va pronunciar. I més encara si és el cas de Laura Borràs, que va començar la seva meteòrica ascensió com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes però no es recorda que, posteriorment, a part de designar un saldo com a successora, s’ocupés de la cultura per a una altra cosa que el mateix lluïment.

En qualsevol cas, i com ja comencen a destacar algunes associacions de professionals, reclamar d’aquesta conselleria més que bones i impotents paraules és perdre el temps. Els responsables del departament estarien tan desolats com el que més si patissin tant com el que menys. Toca, per tant, eixamplar no només el calibre de la munició reivindicativa, sinó apuntar més amunt. Molt més amunt. A dalt de tot.

Temes:

Govern