La foguera

El poder dels pitjors

Al seu llibre sobre Alfons Quintà, Jordi Amat ens ofereix una explicació al fet misteriós i depriment que sembla que siguin sempre els pitjors que arriben a tenir més poder

Es llegeix en minuts
El poder dels pitjors

He devorat el llibre de Jordi Amat, ‘El fill del xofer’ (Edicions 62/Tusquets), igual que Alfons Quintà devorava el menjar als restaurants. Anar-se’n a dinar amb el fundador de TV-3 era un suplici perquè Quintà podia fer-te xantatge, cridar, insultar-te, perorar, extorsionar-te, fotre’t mà si portaves faldilla i fins i tot agafar menjar del teu plat i posar-se’l a la boca sense donar explicacions. Era un home que sentia que l’hi treien tot, que tots el traïen, com certs gossos traumatitzats que grunyen davant del seu bol de pinso. Era un depredador i mossegava.

El seu pare, xofer de Josep Pla, va introduir Alfons en els cercles del poder catalanista durant la dictadura. També havia deixat tirada la seva mare i, des d’una perspectiva gairebé psicoanalítica, dedueix Amat que això va ser el que el va empènyer a cometre el crim freudià a tot arreu i a tota hora. De manera que només hi havia una cosa més perillosa que ser un empleat sota el seu comandament i era ser el seu superior. Traïa perquè no el traïssin i es va proposar venjar multiplicades fins les més petites ofenses, fins i tot les imaginàries. Depassats els setanta, malalt i desprestigiat, va matar l’única persona que encara tenia ascendent sobre ell, la seva dona, i després es va suïcidar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Però Amat ha fet molt més que una biografia ‘noir’ d’ascens i caiguda d’un psicòpata. L’autor és un fi analista del poder i ha explorat els seus racons. Ens ofereix en aquest llibre una explicació al fet misteriós i depriment que sembla que siguin sempre els pitjors els que arriben a tenir més poder. Descriu al detall els mecanismes que va aprofitar Quintà per deixar de ser el fill d’un xofer i ocupar barcos i despatxos. No es va fer periodista per despullar la veritat, sinó per utilitzar-la com una pistola.

Els girs de trama de la seva vida s’expliquen amb les lleis cortesanes i mafioses dels que governen. L’home que va destapar el ‘cas Banca Catalana’ sabia que l’amenaça d’explicar més era la seva força, així que va ser la malícia, i no el talent, el que el va situar a l’altura de Pujol.