ANÀLISI

Independentistes contra independentistes

ERC i JxCat són dos divorciats forçats a conviure sota el mateix sostre. Ara i amb gran probabilitat després del 14-F, tot i que llavors amb una correlació de forces diferent i, potser, amb un tercer actor triangulant a casa

Es llegeix en minuts
Independentistes contra independentistes

FERRAN NADEU

L’enfrontament endogàmic és el signe de la llarga marxa independentista des de la fracassada temptativa unilateral del 2017 cap a les eleccions catalanes de febrer del 2021, amb el virus pel mig. Tres anys després de l’1-O, el nacionalisme es fragmenta en cadena. Avui, el front polític principal no creua entre Catalunya i la resta d’Espanya. Ni tan sols entre la Catalunya independentista i la no independentista. El front travessa el camp nacionalista.

La coalició que governa Catalunya està trencada sense remei des de fa un any. L’impacte de la pandèmia i la proximitat electoral emfatitzen la fractura. Els xocs i les deslleialtats entre les conselleries de JxCat i les d’ERC s’esbomben a plena llum del dia, cosa que indica la magnitud de la batalla electoral.

Tot és susceptible de disputa entre els dos socis. La vergonya dels ajuts als autònoms, les restriccions en la restauració i el comerç, la tragèdia dels geriàtrics...

Estratègies oposades

Tres anys després de l’1-O, les faccions independentistes tenen estratègies oposades. JxCat, encadenada a Puigdemont i a la seva peripècia personal, manté el rumb de col·lisió amb l’Estat malgrat el daltabaix del 2017. En ocasions, amb un halo grotesc, com la delectació de l’expresident, aquest dimarts a Twitter, pel fracàs de l’Agència Espacial Europea i la companyia francesa Arianspace en el llançament del coet que transportava el primer satèl·lit civil espanyol. Un moment ideal per burlar-se d’Europa.  

Esquerra assumeix que el saldo de l’aventura del 2017 ha obstruït la via unilateral i vira cap a la real-politik. Assaonada amb una dosi de gestualitat èpica, però real-politik.

Els sondejos electorals semblen encaixar amb l’opció d’ERC. L’últim d’ells, publicat aquest dimarts per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS, adscrit a la UAB) reconfirma la davantera que totes les enquestes concedeixen a Esquerra, que obtindria el 22,9% en les eleccions catalanes, seguida del PSC (11,5%) i JxCat (10%). És el primer estudi en el qual apareix el PDECat en resposta espontània: 1,1%.

El sondeig de l’ICPS apunta algunes altres dades significatives per analitzar el gir republicà: el percentatge que votaria per la independència en un referèndum (44,4%) és el més baix des del 2012 (49,2%). El 31,9% declara que li agradaria que el procés desemboqués en la independència, però només el 9,1% confia que això arribi a succeir. En els dos casos, són les taxes més baixes registrades des del 2015 (34% i 17,1%).

Sota el mateix sostre

Et pot interesar

La greu emergència sanitària, econòmica i social causada per la Covid contribueix a consolidar l’aposta republicana per la gestió de la realitat. ¿Amb quin argument un partit que es reclama de govern es negaria a negociar els primers Pressupostos de la reconstrucció, quan fins i tot Bildu i els diputats del PDECat entren en la ronda? A canvi, ERC pot obtenir del Govern combustible extra per a la recta final cap a les urnes del 14-F: (re)blindatge de la immersió lingüística, inici de la rebaixa penal del delicte de sedició, ajuts anticrisi...

ERC i JxCat són dos divorciats forçats a conviure sota el mateix sostre. Ara i amb gran probabilitat després de les eleccions, tot i que llavors amb una correlació de forces diferent i, potser, amb un tercer actor triangulant a casa.