Arribaven persones

Llavors, el 2006, el Govern va llançar una ofensiva per frenar les arribades. Toc d’atenció al Frontex, acabat d’inaugurar a Varsòvia, i un Pla Àfrica l’objectiu del qual era reduir les arribades de migració irregular a canvi de beneficis per als països que firmessin acords de repatriació i col·laboressin en el control fronterer del seu propi país.  Per aconseguir-ho es van pagar salaris a policies i autoritats mauritanes i senegaleses, a càrrec dels pressupostos de cooperació al desenvolupament, perquè evitessin la sortida de persones. Es vulnerava d’aquesta forma l’article 13.2 de la Declaració Universal dels Drets Humans: tota persona té dret a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i a tornar al seu país. Aquesta política ha continuat. Els diners continuen arribant a aquests països, però no a la seva gent.  I també hi ha desplegament del Frontex.

Ara és quan es comença a notar com la pandèmia ha afectat les poblacions africanes. Les persones que arriben ho fan fugint de la misèria que es respira a Gàmbia, el Senegal, Mauritània, el Marroc, del cansament del conflicte del Sàhara Occidental agreujat durant les últimes setmanes. Crisi econòmica, conflictes, canvi climàtic, persecucions. Les mateixes causes que llavors, les mateixes conseqüències també amb l’agreujant de la Covid-19.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Mentrestant, a les Canàries, se’ls busca un allotjament digne davant les resistències del sector hoteler que ho veuen com una nova amenaça a una situació ja per si mateixa molt delicada. Ajuts estatals al sector sí, solidaritat amb les persones que arriben, no tant. L’estratègia del Govern és clara, mantenir aquestes persones que arriben a les Canàries. No hi haurà, de moment, trasllats a la península i es confia que els països d’origen i trànsit acceptin les deportacions. Els viatges del president i el ministre de l’interior a Algèria, el Líban o Túnez tenen per objectiu que aquests països acceptin les repatriacions. Mentrestant, el Tribunal Constitucional avala les expulsions en calent en lloc de ser garantista i protegir les persones. Es continua articulant una política que posa el migrant com a amenaça i el condemna a ser ‘l’altre que arriba’, no la persona que ve.

És l’etern retorn d’una estratègia que no va funcionar llavors, i que tampoc funcionarà ara. I ells ho saben.