Crisi migratòria

Arribaven persones

Ara es comença a notar com la pandèmia ha afectat les poblacions africanes

Es llegeix en minuts
Arribaven persones

LA PROVINCIA DLP

Una nova crisi migratòria plana sobre les Canàries. Des de fa setmanes s’està registrant un nombre important d’arribades a les illes. A moltes ens recorden la situació viscuda a l’arxipèlag allà pel 2006, quan va tenir lloc la denominada ‘crisi dels cayucos’. Llavors, igual que ara, arribaven persones. Persones procedents del Senegal, Mauritània, de l’Àfrica Subsahariana i també del Marroc. Llavors van ser 31.678, ara les xifres creixen i ja estem en més d’11.000 persones. Persones que viuen amuntegades en un lloc anomenat Arguineguín. Un nou campament de la vergonya que se suma a Mória, Calais, Lampedusa o Subotica.

Llavors, el 2006, el Govern va llançar una ofensiva per frenar les arribades. Toc d’atenció al Frontex, acabat d’inaugurar a Varsòvia, i un Pla Àfrica l’objectiu del qual era reduir les arribades de migració irregular a canvi de beneficis per als països que firmessin acords de repatriació i col·laboressin en el control fronterer del seu propi país.  Per aconseguir-ho es van pagar salaris a policies i autoritats mauritanes i senegaleses, a càrrec dels pressupostos de cooperació al desenvolupament, perquè evitessin la sortida de persones. Es vulnerava d’aquesta forma l’article 13.2 de la Declaració Universal dels Drets Humans: tota persona té dret a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i a tornar al seu país. Aquesta política ha continuat. Els diners continuen arribant a aquests països, però no a la seva gent.  I també hi ha desplegament del Frontex.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ara és quan es comença a notar com la pandèmia ha afectat les poblacions africanes. Les persones que arriben ho fan fugint de la misèria que es respira a Gàmbia, el Senegal, Mauritània, el Marroc, del cansament del conflicte del Sàhara Occidental agreujat durant les últimes setmanes. Crisi econòmica, conflictes, canvi climàtic, persecucions. Les mateixes causes que llavors, les mateixes conseqüències també amb l’agreujant de la Covid-19.

Notícies relacionades

Mentrestant, a les Canàries, se’ls busca un allotjament digne davant les resistències del sector hoteler que ho veuen com una nova amenaça a una situació ja per si mateixa molt delicada. Ajuts estatals al sector sí, solidaritat amb les persones que arriben, no tant. L’estratègia del Govern és clara, mantenir aquestes persones que arriben a les Canàries. No hi haurà, de moment, trasllats a la península i es confia que els països d’origen i trànsit acceptin les deportacions. Els viatges del president i el ministre de l’interior a Algèria, el Líban o Túnez tenen per objectiu que aquests països acceptin les repatriacions. Mentrestant, el Tribunal Constitucional avala les expulsions en calent en lloc de ser garantista i protegir les persones. Es continua articulant una política que posa el migrant com a amenaça i el condemna a ser ‘l’altre que arriba’, no la persona que ve.

És l’etern retorn d’una estratègia que no va funcionar llavors, i que tampoc funcionarà ara. I ells ho saben.