30 nov 2020

Anar al contingut

Espanya encallada

Tots terroristes

Tots terroristes

Ernest Folch

Viatjo cap a Lledoners un distòpic dissabte al matí: la C-16 permet un viatge amb cotxe en absoluta solitud i repostar en una gasolinera on l’encarregat i jo ens mirem com si fóssim els dos últims supervivents del planeta. Quan arribo a la presó, i veig que només som quatre visitants mal comptats, entenc que la pandèmia ha aïllat encara més els presos, amb el càstig afegit d’haver sigut expulsats de l’actualitat pel maleït virus. I quan passo sis o set portes abans d’arribar al locutori, penso que quina barbaritat que uns polítics, per desobeir, siguin tractats i tancats com si fossin uns assassins.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El primer que m’explica Raül Romeva és que ni ell ni els seus fills volen veure’s a través d’aquest vidre insuportable, i per això ara només pot abraçar-los una sola vegada al mes, en l’únic vis a vis que se li permet. «Ens volen deshumanitzar», em diu, una frase molt trista que contrasta amb la seva alegria innata, la seva mirada serena i el seu somriure impecable, la seva recepta per lluitar contra tanta injustícia. Però el rellotge del Raül em recorda que els presos no tenen espai però tampoc temps, i tot just tinc uns segons per dir-li que el seu llibre ‘Ubuntu’ (Angle Editorial), escrit entre reixes, és intel·ligent, sensible, culte i valent, perquè és autocrític: «Ho vam fer sense ser suficients». La conversa s’acaba de cop, perquè tallen el micròfon, en una d’aquestes violències de baixa intensitat tan habituals aquí.

Ja només tinc temps d’acomiadar-me i saludar entre vidres Jordi Sànchez i Jordi Turull, que es veu en plena forma gràcies a les classes de fitnes del Raül. Quan surto i torno a la C-16 deserta, diuen a la ràdio que els presos polítics compleixen ja mil dies tancats i a continuació no sé quin president autonòmic s’escandalitza perquè els «terroristes» de Bildu recolzaran els Pressupostos. És a dir, hi ha una Espanya que continua encallada exactament en el mateix punt: els que pensen diferent, és igual si són o simplement han decidit ser pacífics, són tots terroristes. 

Temes: Raül Romeva