Tots terroristes

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El primer que m’explica Raül Romeva és que ni ell ni els seus fills volen veure’s a través d’aquest vidre insuportable, i per això ara només pot abraçar-los una sola vegada al mes, en l’únic vis a vis que se li permet. «Ens volen deshumanitzar», em diu, una frase molt trista que contrasta amb la seva alegria innata, la seva mirada serena i el seu somriure impecable, la seva recepta per lluitar contra tanta injustícia. Però el rellotge del Raül em recorda que els presos no tenen espai però tampoc temps, i tot just tinc uns segons per dir-li que el seu llibre ‘Ubuntu’ (Angle Editorial), escrit entre reixes, és intel·ligent, sensible, culte i valent, perquè és autocrític: «Ho vam fer sense ser suficients». La conversa s’acaba de cop, perquè tallen el micròfon, en una d’aquestes violències de baixa intensitat tan habituals aquí.

Ja només tinc temps d’acomiadar-me i saludar entre vidres Jordi Sànchez i Jordi Turull, que es veu en plena forma gràcies a les classes de fitnes del Raül. Quan surto i torno a la C-16 deserta, diuen a la ràdio que els presos polítics compleixen ja mil dies tancats i a continuació no sé quin president autonòmic s’escandalitza perquè els «terroristes» de Bildu recolzaran els Pressupostos. És a dir, hi ha una Espanya que continua encallada exactament en el mateix punt: els que pensen diferent, és igual si són o simplement han decidit ser pacífics, són tots terroristes.