PECCATA MINUTA

Mala gent

Persones i mitjans fins ara religiosament 'indepes', farts dels seus propis despropòsits, comencen a 'camaleonitzar-se' per continuar sent algú en la pròxima pantalla

Es llegeix en minuts
Mala gent

GENERALITAT

Dijous a la tarda, acabat de restaurar Trapero com a cap principal dels Mossos, vaig trucar al meu gestor i amic Javier perquè «em fes cinc cèntims» –mai millor dit– de com havia viscut, com a professional, les intenses 24 hores durant les quals el Govern autònom va decidir oferir una almoina de 2.000 euros als 10.000 primers autònoms –¡l’últim que apagui el llum!– dels 540.000 que aspiraven al premi de consolació: gairebé el 3%, marca de la casa. El Javier em va explicar que no només el seu despatx, amb tot el personal dedicat monotemàticament a intentar penetrar a l’inextricable laberint informàtic de la ‘Chene’, no va aconseguir introduir ni una petició, sinó que, al parlar amb una dotzena de col·legues del seu gremi, cap d’ells tampoc no va poder esquivar el camp de mines enemic per aconseguir un trist consol per als seus clients, alguns d’ells, en situació desesperada.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

«I llavors, ¿què?», li vaig preguntar. I ell: «Mira, no trobo ni trobem una altra explicació que els del club de l’‘estelada’ disposessin d’una altra clau d’accés, una porta posterior, un escanyaportes... o que aquests 10.000 beneficiats no fossin d’altres que els presumptes soldats russos que havien de portar la independència a Catalunya». Va riure’s, també, que el Govern presumís de comptar amb una molt específica Conselleria de Polítiques Digitals, que en estricta traducció al castellà vindria a dir que allà la pasta es reparteix a dit. ¿O no, padrí Madí i fada Rahola?

La manera recta de procedir

Et pot interesar

Li vaig demanar, a continuació, quina hauria sigut, segons el seu parer, la manera recta de procedir: «¿No ens trobem davant una gravíssima emergència social? Per evitar que fossin castigats justos per pecadors, concedir totes les demandes per després analitzar-les una per una i instar a tornar els diners, amb exemplar multa afegida, als més espavilats».

Sembla que algunes persones i mitjans fins ara religiosament ‘indepes’, farts dels seus propis despropòsits, ja comencen a ‘camaleonitzar-se’ per continuar sent algú en la pròxima pantalla. Decauen els llaços a les solapes. El mateix dijous, el gens sospitós Bernat Dedéu va firmar a les pàgines grogues d’‘El Nacional.Cat’: «L’anècdota és la ineptocràcia. La categoria és com aquesta, quan ja s’ha incrustat en els hàbits de l’Administració, sempre acaba derivant en la República de la Mala Gent. [...] D’aquesta penya hem de fugir al més aviat possible. Ens hi va la salut mental, que és molt més important que els diners. Molt més, creieu-me. Allunyeu-vos del mal. Com més aviat millor».