De l'economia de taller a la de laboratori

Amb la pandèmia de la Covid-19 ha ocorregut una cosa semblant. Vivíem esperançats, creient que els mals del passat pròxim, provocats per la crisi financera del 2008, anaven quedant enrere, i de sobte sents que et donen un nou cop que et deixa noquejat i atordit. 

Els impactes de la pandèmia seran nombrosos, profunds i duradors. La majoria encara no els coneixem. Tot i que hem començat ja a experimentar-ne algun, com és el sentiment de vulnerabilitat i d’incertesa absoluta.

En aquest sentit, la pandèmia té una dimensió apocalíptica. No en el sentit de caos i desordre que donem normalment a aquest terme, sinó amb el que tenia en el grec antic, de revelació de coses que ve d’abans i que continuaran en el futur. És a dir, en el sentit d’una epifania. 

El risc és no voler acceptar aquest canvi de paradigma, i alimentar la fantasia que la vacuna serà el bàlsam de Ferrabràs que tot ho curarà. No serà així. Els canvis que porta la pandèmia han vingut per quedar-se. Estem enfrontats a un imperatiu pandèmic que ens obliga a buscar nous equilibris en tots els ordres de la vida. 

En l’àmbit personal, aquest imperatiu pandèmic ens obliga a trobar un nou equilibri entre la llibertat personal i les restriccions necessàries per protegir la salut pública. 

Aquest imperatiu pandèmic també canvia la política econòmica i l’ordre global. Aquí ja veiem dues tendències. D’una banda, un reequilibri entre mercats i Estat, en benefici d’aquest últim. Ara la lògica política s’imposa a la dels mercats. De l’altra, un reequilibri entre hiperglobalització i autonomia nacional, en favor de polítiques industrials, tecnològiques i mediambientals. Les polítiques del programa Next Generation UE serien impossibles fa només deu mesos. 

Però aquest imperatiu pandèmic també canvia el paradigma en el qual fins ara es movien tant el creixement econòmic com els negocis. La pandèmia il·lumina els camins per afrontar els tres grans reptes que tenim davant: la salut global, la contaminació urbana i el clima. Fins ara el model de creixement i la hiperglobalització eren poc acurats amb els impactes externs en el medi ambient, en el clima i en les comunitats on operen les empreses. Això no podrà continuar sent així.  

Però el camí per evitar la difusió de les epidèmies, reduir el deteriorament ambiental i l’escalfament global no pot ser deixar de créixer, sinó fer-ho d’una altra manera. En aquesta altra manera de créixer, la ciència, la tecnologia i el coneixement en general tindran un paper cada vegada més important. L’exemple és la recerca sobre les vacunes. Tornaran a permetre els moviments de persones a través de les fronteres. El mateix ocorrerà amb la recerca d’un model de creixement amable amb el medi ambient. 

Una cosa semblant succeirà en el món de l’empresa. La ciència, la tecnologia i el coneixement adquiriran més importància per impulsar la innovació, la productivitat i la competitivitat. Aquest nou camí té implicacions importants per al nostre model productiu i en la manera de gestió de les empreses. Significar passar de l’‘economia de taller’ a l’‘economia de laboratori’. 

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

En l’economia de taller la innovació és el resultat de les habilitats laborals adquirides al llarg del temps en el lloc de treball, al ‘taller’. No l’hem de menysprear. Ens ha donat molta riquesa i ocupació. I ho continuarà fent. Però ara hem d’enfortir l’economia de laboratori, en la qual la innovació, la productivitat i la competitivitat vindran cada vegada més de la ciència i del coneixement. Inclòs un millor model de gestió de les empreses, una de les nostres assignatures pendents. 

Aquesta orientació val per a tots els sectors. Especialment per al turisme i la construcció, dues indústries estratègiques per a nosaltres, amb una capacitat de creació de bons llocs de treball i d’empreses líders que no tenen altres sectors amb més glamur. Però d’això en parlarem en una altra ocasió. Avui m’interessava cridar l’atenció sobre aquest canvi de l’economia de taller a l’economia de laboratori.