El factor humà

¿És possible expressar mitjançant una equació simple el concepte d’antropocè? Així ho creuen Owen Gaffney i Will Steffen, que en un treball publicat el 2017 (‘The Anthropocene equation’) remarquen els riscos que en aquests moments afronten les societats industrialitzades, a les quals insten a passar a l’acció de forma imperativa i urgent.

El punt de partida de Gaffney i Steffen és analitzar la taxa de canvi experimentada pel sistema que constitueix el suport vital de la Terra: l’atmosfera, els oceans, els boscos, els aiguamolls, les vies fluvials, les acumulacions de gel i la fabulosa diversitat de la vida. I la primera conclusió de la seva anàlisi és que durant uns 4.000 milions d’anys la taxa de canvi del sistema terrestre ha sigut una funció complexa de tres factors o forces impulsores: astronòmiques, geològiques i les inherents a la dinàmica interna del sistema Terra.

Asteroides i volcans

Dins de les forces astronòmiques s’inclouen aquelles relacionades amb la irradiació solar i la insolació del planeta (controlades per les particularitats del moviment orbital de la Terra i dictades pels efectes gravitacionals del Sol i altres planetes), així com els esdeveniments de col·lisió amb objectes extraterrestres (asteroides i cometes). Les forces geològiques estarien principalment representades per l’activitat volcànica, els moviments tectònics (pensem, per exemple, en l’acoblament de continents i l’obertura de nous oceans a causa dels desplaçaments de plaques) i els processos d’alteració de les roques de l’escorça terrestre. Alhora, interactuant amb els factors astronòmics i geològics, la dinàmica interna dels processos d’evolució de la biosfera també ha impulsat canvis importants en el sistema Terra (com, per exemple, el Gran Esdeveniment d’Oxigenació que fa uns 2.400 milions d’anys, i després de prolongar-se durant centenars de milions d’anys, va donar lloc a l’actual atmosfera del planeta rica en oxigen). La dinàmica interna esmentada és particularment important a causa de la seva influència en la concentració atmosfèrica de gasos amb efecte hivernacle que, al seu torn, influeixen significativament sobre el clima.

No obstant, aquest conjunt de forces ciclòpies, que ha estat actuant durant un període de temps pràcticament inimaginable, de milers de milions d’anys, s’ha vist modificada radicalment en les últimes dècades.

Un nou factor de canvi

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Les observacions científiques mostren que, en temps relativament recents, la taxa de canvi del sistema Terra no s’ha mantingut constant. Així, si prenem com a referència l’ocorregut durant el període que va des dels últims 7.000 anys fins a fa uns 50 anys, la temperatura mitjana global va disminuir a un ritme de 0,01 ºC per segle, mentre que, sorprenentment, la taxa dels últims 50 anys mostra una tendència compatible amb un augment d’1,7 ºC per segle, és a dir, 170 vegades l’ocorregut durant el període de referència, tot i que en sentit oposat. Un fet que, combinat amb altres indicadors, reflecteix l’aparició en l’últim mig segle d’un nou factor de canvi en el sistema Terra. Ens estem referint a l’activitat humana.

Les forces astronòmiques, geològiques i de la dinàmica interna de la biosfera continuen exercint la seva pressió, però a causa de la seva actuació relativament lenta pot afirmar-se que els seus efectes en el termini de dècades tendeixen a zero. El que, com ens explica en un llenguatge matemàtic l’equació de l’antropocè, equival a dir que, actualment i a l’escala temporal esmentada, la gran protagonista del canvi del sistema Terra és l’activitat dels humans, particularment la desenvolupada en les societats industrialitzades.