DES DEL POBLE SEC

Els balcons: termòmetre de la vida veïnal

El Poble Sec se salva de moment del desert veïnal a què aboca la gentrificació, tot i que no pocs tenim la sensació que estem a un pas que tot se'n vagi en orris

1
Es llegeix en minuts
balconok

balconok

Dissabte, onze de la nit; aigua sortint en tromba des d’un portal de la part de dalt del carrer del Poeta Cabanyes. Havia petat una canonada i la veïna del baix no donava l’abast empenyent-la fora del portal amb l'escombra. Aviat, tots els veïns sortien al balcó: els dels números de dalt del carrir s’havien quedat sense subministrament, els del mateix portal, el mateix i, a més, patien perquè se’ls inundés l’edifici. Aviat la maquinària humana es posava en marxa: uns trucaven als mossos, d’altres als bombers, d’altres simplement comentaven la jugada i, només en fer-ho, veies com les cares de preocupació es relaxaven en un mig somriure, en colar-se entre els comentaris algun renec graciós.

Ahir a la nit llegia un article que explicava com els meus altres veïns, els del carrer del Parlament, els de la feina, durant el primer confinament van instaurar el costum de sortir cada dia al balcó a l’hora del vermut. Hi posaven música, ballaven, es demanaven a crits l'uns als altres com havien passat la nit i reien, també, quan algú, mig de broma mig de debò, feia referència a la porqueria de situació –tots tancats a casa– que era aquella.

Un desert

Avui, comentant la notícia amb la Mireia, que viu al costat de la llibreria on treballo, em venia al cap, per contraposició, això que fa uns mesos m’explicava un amic que viu al Gòtic: ara, quan surt al terrat, veu més i més metres quadrats de terrats buits al seu voltant.

Notícies relacionades

Quan peta una canonada, igual que quan peta el món, val més tenir veïns a prop; veïns, dels que hi viuen però, no d’aquells passavolants que en posar-se lletges les coses la seva principal preocupació serà mirar si poden avançar el vol de tornada i cancel·lar la reserva de l’apartament sense perdre diners.

Sembla que el Poble Sec, de moment, se salva del desert veïnal al qual aboca la gentrificació. Sant Antoni s'aguanta, tot i que no som pocs els que tenim la sensació que estem a un pas que tot se’n vagi en orris.