Cop a l'entorn de Puigdemont

Una operació judicial ha convulsat de nou la política catalana. El jutge Joaquín Aguirre, titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, i la Guàrdia Civil van posar en marxa aquest dimecres un operatiu en què es van efectuar 31 entrades i 21 detencions vinculades a l’estructura de l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo, Tsunami Democràtic i blanqueig de diners. Entre els detinguts hi ha noms de molt pes de l’entorn de Puigdemont, entre ells, l’anomenat «estat major» del procés: l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’empresari Oriol Soler, l’ex alt càrrec de Convergència David Madí i Josep Lluís Alay, responsable de l’oficina de Puigdemont.

La causa està oberta pels presumptes delictes de malversació de fons públics, prevaricació, tràfic d’influències, blanqueig de diners i també desordres públics. Acusacions molt greus, que obliguen a recordar alguns preceptes bàsics que s’haurien de donar per assumits en una societat democràtica: d’entrada, la presumpció d’innocència dels detinguts, però també la necessitat que tant la policia (en aquest cas, la Guàrdia Civil) i la justícia puguin portar a terme la seva feina sense ingerències ni pressions exteriors. Són tòpics, però a la Catalunya postreferèndum de l’1-O és necessari recordar-los a uns i altres quan es dona una operació policial en l’entorn de l’independentisme.

El potent altaveu independentista va reaccionar immediatament seguint al peu de la lletra el manual de la «repressió de l’Estat espanyol». Sense més argument que el de la fe cega de les bondats d’uns i la maldat dels altres, es va defensar sense fissures la innocència dels detinguts i es va ridiculitzar la Guàrdia Civil recordant altres operacions del cos armat en l’entorn de l’independentisme. La investigació està en curs, i encara és prematur per expandir certificats d’innocència o de manipulació policial i judicial. Mantenir la calma, sobretot quan s’ostenten càrrecs públics, mai no és un mal consell.

La interlocutòria d’Aguirre indaga en la suposada trama russa i reflexa les afirmacions que un mitjancer va oferir a Puigdemont el desplegament de 10.000 soldats russos en recolzament de la DUI. Junt amb aquesta cridanera línia argumental hi ha acusacions de malversació de fons i de corrupció per finançar el procés. S’ha d’exigir a la instrucció de la causa rigor, el propi d’un Estat de dret en un assumpte políticament tan sensible. S’ha de deixar treballar la justícia, en definitiva.