IDEES
La pandèmia interminable
zentauroepp51361160 icult libros libreria191213173949 /
-S’acaba el temps. Doni-m’ho tot. Bé, doni’m totes les novel·les de més de mil pàgines que tingui.
L’escena transcorre dies abans del segon confinament, quan acudeixo a la llibreria com l’amo d’un restaurant, abans d’una guerra, va a un hipermercat de majoristes: pots de Nutella de 20 quilos, carretons de panets congelats i barrils de cervesa mida panxa d’Obèlix
-Vostè se’n pot emportar qualsevol de Dickens, si ho desitja.
-Ja em va salvar la primera quarantena. He gastat aquesta carta.
«Doni’m a llegir coses que quan estigui tancat em facin pensar que de tota manera la vida no val gaire la pena»
-¿Recorrem a clàssics?
-Sí, vinc de comprar vuit paquets de Scottex i 10 de Campurrianas. Doncs el mateix en llibres.
-¿Per al seu fill també?
-Sí, vull l’equivalent dels maleïts Buddenbrook en literatura infantil. Mesos de lectura.
-¿Però ell sap llegir?
-Amb prou feines parla.
-Doncs que tiri amb l’elefantet ‘Elmer’ i ‘El monstre de colors’ i després torni. Crec que el segon, que ajuda a entendre què sent, si ràbia o pena, el podria llegir vostè també. No li aniria malament. Deixi de tamborinar amb els dits al datàfon, si és tan amable.
-Doni’m a llegir coses que quan estigui tancat em facin pensar que de tota manera la vida no val gaire la pena. Sèneca, per exemple: «¡La corrupció dels que es dediquen a la disbauxa és deshonrosa!». El llegiré assaborint un ‘chupito’ de cicuta.
-Miri, no s’alarmi, es pot emportar el llibre que vulgui i tornar d’aquí 15 dies.
-No vull curtterminisme. Necessito un llibre que em doni moral de victòria. Vull un horitzó a llarg termini, llunyà, com els empresaris i els llançadors de javelina.
-Per aquí tinc una edició de ‘La història interminable’. A més, és un llibre que va sobre llegir tancat, en aquest cas en un gimnàs, i llegir per salvar el món de Fantasia de la ficció que s’està llegint.
-Ho sé: «Això era, exactament, el que havia somiat tan sovint i el que, des que s’havia entregat a la seva passió, desitjava: ¡Una història que no acabés mai! ¡El llibre de tots els llibres!»
Notícies relacionades-Clar, el que passa és que potser ara el que està en perill no és el món de Fantasia, sinó el Món de la Realitat.
-Començaré per salvar-me jo amb el primer i després ja veurem si se salva l’altre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.