AL CONTRAATAC
Carta des de la meva rajola
Quan t'enfrontes a dificultats de proporcions bíbliques, la solució és cuidar el teu espai vital, i això serveix per afrontar de tot, fins i tot el coronavirus
gel-hidroalcoholico
No disposo d’autoritat moral ni solidesa filosòfica per donar consells a ningú sobre com viure. Em conformo amb aplicar la teoria de la rajola. És molt simple: quan t’enfrontes a dificultats de talla extragran, obstacles de proporcions bíbliques, la solució és cuidar la teva rajola. Això serveix per afrontar de tot: el masclisme, el racisme, l’homofòbia, el feixisme, el cretinisme i diverses coses més que acaben en ‘-isme’; i, també, com és obvi, aquesta plaga en forma de pandèmia que es diu Covid-19.
Un per si sol no té cap fórmula màgica, però sí que pot actuar a l’espai vital de família, amics, companys de feina i algun altre satèl·lit. En els casos de flagrant traveta moral, es tracta d’oposar-se fèrriament a qualsevol indici de coqueteig que validi el menyspreu a les dones, els insults als homosexuals o les proclames que difonguin l’odi a les minories, per citar només alguns exemples. Si mantens la teva rajola vital neta d’aquestes taques, podràs sumar-te a altres rajoles iguals, construir entre tots una casa i, amb el temps, una ciutat –llegeixi’s, societat– on valgui la pena viure. És una metàfora de pàrvuls, ja ho sé, però s’entén molt fàcilment. Es tracta de no buscar la coartada de delegar en ens superiors, ja siguin governs, empreses o predicadors, i obligar-se a fer el correcte.
He pensat molt en la meva teoria de la rajola durant aquests mesos tan complicats. Podem maleir el polític de torn, insultar el primer científic que se’ns posi a l’abast o lamentar la nostra desgràcia per tenir limitada la llibertat i amenaçat el futur. Però siguem sincers, sabem perfectament el que toca: moure’ns l’imprescindible, portar mascareta, utilitzar gel i, si no estem malalts –o morts– ni hem perdut la feina, donar un cop de mà als qui més ho necessitin. I a més, somriure, llegir, escoltar música, anar al cine, al teatre, estimar-nos, fer esport... Crec que els afortunats que conservem la salut, la feina i les il·lusions també tenim l’obligació de no abaixar el cap. Almenys a la nostra rajola.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
