Anàlisi

Vola, Pablo, vola

La moció és de censura a l'Executiu, però en realitat assalta Pablo Casado, que, siguem justos, no ho té fàcil

2
Es llegeix en minuts
Vola, Pablo, vola

DAVID CASTRO

Just el dia en què Espanya assolia el milió de contagiats per coronavirus, la dreta extrema va tenir el seu moment al Congrés. Ho va aprofitar per prometre eleccions, un assumpte capital que revelava a milions d’espanyols. Mentre utilitzaven el Parlament com el plató d’un ‘reality show’ batent el rècord mundial d’insults per minut, Santiago Abascal i els seus no van defraudar. Coneixen el seu públic i saben com fer contents indignats d’esquerra i dreta: política escombraries fins que no puguin menjar més. No va quedar una sola institució democràtica sense arrossegar per un fangar on xipollegen el «virus xinès», el narcotràfic, les màfies, els violadors i els pederastes. Ni un minut perdut a explicar el seu programa. La dreta extrema sap que, si és per donar explicacions, es mata.

La moció és de censura a l’Executiu, però en realitat assalta Pablo Casado, que, siguem justos, no ho té fàcil. Hi ha una part del seu electorat que tampoc vol parar. Només la satisfà el foc a discreció contra un Govern il·legítim perquè no és el seu. Aquests vots expliquen el mig centenar de diputats de la dreta ultra. Però el líder popular ha de triar perquè així es madura. O tirar-se al fangar mirant de demostrar que el seu llot taca més i millor, o marcar el contrast com a partit de Govern, preparat per tornar al poder; està en joc el lideratge de la dreta.

Al Partit Popular la gent li ha marxat a Vox perquè creuen que són el mateix, però més destralers, i no veuen Casado guanyant. «Si el meu vot no serveix per tombar el Govern, que almenys els molesti» és un raonament que verbalitzen avui molts votants de dretes. Tornaran a casa quan vegin el PP de nou guanyador i algú els deixi clar que hi ha diferència i no compta votar els ultres. Per aconseguir-ho només hi ha una estratègia possible: votar ‘no’ sense complexos i efectuar un discurs d’Estat que visualitzi el líder popular com a única alternativa viable.

Notícies relacionades

Casado ha deixat clar que se sap la teoria, però li falla la pràctica; li fa pànic que creguin abans a l’altre. Un líder no dubtaria quin camí agafar, perquè –ja ho va dir Bill Clinton– si et baralles amb un porc al fang, tu t’embrutes i ell es diverteix. Algú conscient que el seu lloc perilla jugaria a despistar. A Casado li pesa massa la lleugeresa del seu lideratge i el perd la por dels vots perduts.

El degoteig imparable de ciutats i pobles confinats, les xifres rampants per tot Europa, el creixent convenciment que necessitem pactar un altre estat d’alarma per frenar la segona onada, fins i tot la reparadora absolució del major Trapero, han creat una atmosfera propícia per elevar el nivell. El Govern també l’hi ha posat fàcil, al triar assegurar el seu ‘share’ en el ‘reality’ en lloc de construir el seu propi relat. Però al líder popular li fa tanta por la minoria que oblida dirigir-se a la majoria que necessita per governar. Haurà d’escollir: o volar o baixar a enfangar-se mentre l’altre disfrutava.