30 d’oct 2020

Anar al contingut

AL CONTRAATAC

Això és una merda

Miguel Lorenzo

Això és una merda

Xavier Sardà

Conviure amb el virus i vetllar per l'economia és una tasca críptica, però han d'intentar-ho entre tots

Que em perdonin pel títol d’aquest article, però defineix exactament la meva impressió sobre la situació en què ens trobem. Avui no respecto cap polític, perquè hi ha ciutadans a qui no salva ni Déu. No respecto cap polític per la seva inoperància manifesta. No respecto els festaires imbècils ni els negacionistes indecents. Entre tots estem aconseguint la més diabòlica de les equacions. Fins fa poc la dialèctica era sanitat contra el virus o permetre que l’economia prosperés. Doncs res, tenim virus desbocat i economia anèmica. Un repte que exigeix que treballin units, escoltin.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

De tant en tant un es deixa portar per la incontinència emocional. Estem en la segona onada apedaçant, adobant i recosint. Pitjor impossible. Assistim al pugilat entre polítics mentre se’ns desploma el PIB, puja l’atur i augmenta la xifra dels que s’empassa la pobresa.

De sobte un desperta de la comprensió, la tolerància i les esperances. De sobte la conclusió és desangelada i escèptica i el desànim esperona l’emprenyament. Conviure amb el virus i vetllar per l’economia és una tasca críptica, però han d’intentar-ho entre tots. Altrament són dualitats diabòliques: «Entre la guerra i el deshonor, heu triat el deshonor, i tindreu la guerra». Frase de Churchill a Chamberlain quan aquest va tornar de vendre Txecoslovàquia als nazis.

No hi ha solucions màgiques, però sí problemes nuclears. Així no anem enlloc. Cadascú pel seu compte i els de sempre bloquejant i traient rèdit polític de la malaltia. Són els savis del mercat víric i els macarres de la moral, que diria Serrat. Els altres, fent exhibicionisme de la bondat, després de mesos d’inactivitat i absència sanitària. ¿S’ha d’escollir? Doncs mirin, no tinc el dia. A Catalunya, tres quarts del mateix.

En els dies que s’acosten proposo fer la gimnàstica mental necessària per mantenir un fil d’esperança. Ho proposo malgrat tot. Perquè el que és avui, crec que tot això és una merda monumental.