La catàstrofe de Louise Glück

Pel que sembla, Glück ha portat malament els últims mesos. Acostumada a una intensa vida social, no va aconseguir escriure res durant el confinament. Ho va fer, per fi, a l’estiu, i va donar a la impremta el seu últim llibre, encara inèdit, titulat ‘Winter Recipes From The Collective’ (Receptes hivernals del col·lectiu). Després, va tornar a les seves classes a Harvard. I ara, això. La seva figura i la seva vida sota els focus. Un malson.

Les seves paraules em van recordar les de la polonesa Wislawa Szymborska, premi Nobel de literatura el 1996, que sempre es va referir al guardó com «la catàstrofe». Per a ella, la celebritat sobtada que el premi li va atorgar, l’obligació d’atendre els centenars de periodistes, editors, felicitacions, compromisos i el perjudici que tot això va causar a la seva vida, no va ser ni de bon tros motiu d’alegria. Quan va poder va tornar als seus vells costums: sopars amb amics en els quals cuinava ella, visites al cafè Nowa Prowincja i discreció. Mai es va mudar del seu barri perifèric. Mai es va comportar com una celebritat. Va continuar escrivint del que Glück denomina —les paraules serveixen a totes dues— «les alegries i les lluites de la gent, que venen al món i més tard és obligada a marxar». El Nobel només va ser una sort per a nosaltres, els lectors, perquè gràcies a ell vam poder llegir-la.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En el cas de Louise Glück, no s’ha d’esperar. La meravellosa editorial Pre-textos publica els seus poemaris des de fa anys. Un d’ells —’Nit fidel i virtuosa’— està disponible també en català, en la independent Edicions del Buc, per a qui potser el premi Nobel suposi una nova vida. Ja se sap: les catàstrofes porten canvis, i no tots han de ser dolents.