Que dolents que són els clients

Nosaltres hem sigut mals clients i ells són mals governants. Fa un parell de setmanes, es delectaven de forma discreta per l’estabilitat dels contagis en comparació amb Madrid. ¿Que potser els que ens dirigeixen no disposen de projeccions, anàlisis i models matemàtics que ajudin a comprendre el futur? ¿Fa una setmana ignoraven que això podia canviar de perillós a perillosíssim? La gestió és matussera. ¿Negocies amb les associacions el mateix dia que anuncies les mesures? L’administració ho ha fet malament. Molt malament.

Un restaurant no són només els seus treballadors, sinó també els proveïdors i altres serveis. Al caure, les fitxes de dòmino es toquen les unes amb les altres. 

Davant la recrudescència de la transmissió calia fer alguna cosa, sens dubte: reduir aforaments de terrasses i interiors (i que estiguin ben ventilats), tancar les barres, anar cap a horaris europeus i començar/acabar abans. Amputar un membre no sembla la manera menys traumàtica de parlar al cos. El bar i el restaurant no són el mateix. Als restaurants es reserva, hi ha un control, un aforament. ¿Que certs llocs són una conya? Doncs que vagin els mossos i els municipals i que treguin espurnes dels bolis amb les multes. Són unes sancions pedagògiques.

¿Què és el que fa més por a l’asseure’s en un bar o un restaurant? ¿El menjar i manipular-lo? No, perquè es permet el ‘take away’ i el ‘delivery’ (i la indigestió d’estrangerismes). D’aquest cop de dalla es dedueix que són els clients. ¿Vol dir el Govern que aquestes sis persones no conviuen i, per tant, poden expandir el bitxo? I la conseqüència de la irresponsabilitat (perquè és una imprudència), ¿ha d’assumir-la la propietat de l’establiment? Que vagi la policia i demani partides de naixement. O, més senzill, evitem el risc i deixem de menjar amb qui no compartim sostre o a una distància protectora. No som persones màgiques i immunes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Nosaltres hem sigut mals clients i ells són mals governants. ¿I els restauradors? Amb honradesa, amb sinceritat: ¿quants són a sobre dels seus empleats perquè portin la mascareta correctament col·locada i perquè es netegin sovint les mans?, ¿quants demanen als comensals que utilitzin el gel hidroalcohòlic a l’entrada i adverteixin i expulsin als que es mouen per l’establiment sense tapaboques?, ¿quants respecten les distàncies entre les taules i entreguen cartes d’un sol ús o un codi QR?

Nosaltres, vosaltres, ells. Ho podríem haver fet millor, però el tancament és un afusellament.