DUES MIRADES
55385353 60
¿Què farem sense cafès, sense bars, sense restaurants? De fet, hi ha dos factors que ens allunyen del confinament estricte que vam patir: les escoles i els cafès. Circumscrivim la vida entre aquests paràmetres. Sí, esclar, podem sortir a passejar o a fer esport, o fem excursions a la muntanya o al mar, podem encara comprar una camisa o unes sabates, però el dia a dia es fonamenta en l’efervescència de la cridòria infantil i en la pausa que ens permeten els cafès. O els Cafès, amb majúscula, com escriu sempre Antoni Martí Monterde, l’home que en sap més i que ha descrit com ningú la importància d’aquests establiments en la construcció de la idea d’Europa. Bé, també ho va fer Steiner, però sense tanta intensitat.
Diu Martí Monterde que «certs individus semblen buscar-hi un lloc fora de l’esdevenir, un recer on reunir energies suficients per al retorn a la vida, des de la vida». Refugiats en un Cafè. Entenc totes les mesures (o unes quantes, per ser sincer: totes, no), però això és un elogi dels cafès, dels bars i els restaurants més enllà de la crisi sanitària i del neguit empresarial. Viurem com uns nàufrags en l’oceà, sense illes on aferrar-nos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
