Disparar amb pólvora del rei

A l’esquerra morada, l’antimonarquisme li serveix per diferenciar-se electoralment dels socialistes, mantenir viva una retòrica antisistema i marcar un horitzó utòpic. El seu insistent republicanisme els resulta molt útil enmig d’una dura realitat socioeconòmica que els obligarà a lidiar –des de les posicions de Govern que ocupen– amb no poques contradiccions. Als independentistes, la figura del Rei els permet posar rostre a l’«Estat espanyol, demofòbic i repressor», assenyalant el Monarca com l’encarnació de l’enemic contra qui combaten. Per això la insistència que el Rei no compleix un paper merament representatiu, sinó que és a la cúspide d’una operació dels poders de l’Estat, particularment de la justícia i la policia, contra el separatisme. Les arengues contra la monarquia són habituals a ERC, a la qual qualifiquen d’«organització criminal i corrupta», en paraules de Pere Aragonès, o d’estar alineada amb la ultradreta fins al punt que el Rei és «el diputat 53 de Vox», com va exclamar Gabriel Rufián al Congrés.

És indubtable que la Corona no passa per un bon moment per culpa del rei emèrit. La seva marxa d’Espanya a l’agost va semblar confirmar la veracitat de totes les acusacions periodístiques, tot i que per ara no ha sigut cridat a declarar ni aquí ni tampoc a Suïssa. En qualsevol cas, no es pot negar que Felip VI ha fet un notable esforç tant de transparència institucional com per distanciar-se del pare, el llegat històric del qual queda tacat per aquest final, digui el que digui la justícia sobre el cobrament de comissions. Però l’actitud dels independentistes i els podemites cap a la monarquia hauria sigut la mateixa sense aquestes suposades pràctiques. La corrupció els dona un altre argument, però la impugnació no és moral, sinó política. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

És xocant sentir Gerardo Pisarello, diputat d’En Comú Podem, acusar sense més ni més el Rei de no ser neutral, d’estar «alineat amb la dreta política, judicial i mediàtica», una acusació que també li ha fet repetides vegades Jaume Asens, portaveu d’Unides Podem, i la mateixa alcaldessa Ada Colau. Al final tot es remunta al discurs de Felip VI el 3 d’octubre del 2017, que va suposar sens dubte un punt d’inflexió a la tardor del procés en un moment en què el Govern de Mariano Rajoy estava completament sense nord. Amb el permís de l’Executiu, com no pot ser de cap altra forma, el Monarca va parlar en defensa de la democràcia constitucional, denunciant la deslleialtat dels dirigents separatistes, la instrumentalització que estaven fent de les institucions històriques de Catalunya i invocant la concòrdia entre tots els espanyols. Va ser un missatge televisiu contundent però impecable. ¿Potser pretenien que el Monarca mediés amb aquells que havien vulnerat greument l’Estatut i la Constitució?

És un discurs que s’hauria d’escoltar amb calma perquè va ser una lliçó de dret constitucional i, en contra del que alguns propaguen amb insistència, el Rei en cap moment va recolzar l’acció policial d’aquells dies i ni tan sols va citar l’1-O. Per tant, quan independentistes i podemites diuen que va aplaudir les porres de l’«‘a por ellos’», menteixen de forma descarada. És un relat completament tergiversat amb què disparen a mansalva contra Felip VI perquè els surt gratis.