Extravagant

Definitivament, aquest és un país estrambòtic. Deixem de banda el serial de Mainat, magnificat per alguns mitjans, amb arguments de sèrie B i traces de vodevil negre, i centrem-nos en l’alcalde de Manlleu, que plega del càrrec perquè hi ha imatges que ens l’ensenyen en un estat de notable embrietat. N’hi ha que hi veuen en això una actitud intolerable i recalquen que encara és més greu en els moments que vivim. N'hi ha que diuen que ho va fer –amb tot el dret del món– en unes circumstàncies (vacances i sense les restriccions d’ara) i un lloc (lluny del seu municipi) que no haurien d’afectar la seva responsabilitat política.

¿Va caure, Manlleu, en un estat de caos i desorganització el dia que el seu alcalde es va empitofar? Sembla que no. A més, segurament hi havia un alcalde accidental, que exercia les funcions reglamentàries. Després de tot l’enrenou, Àlex Garrido, que ha publicat unes quantes novel·les i que es reclou a monestirs per escriure-les, ha anunciat que hi tornarà. No pas a beure, sinó a escriure. Se’n va a Montserrat a meditar i a convertir en ficció les relacions entre l’ètica  individual i la moral pública. Definitivament, aquest és un país extravagant.