24 d’oct 2020

Anar al contingut

L'ANÀLISI

Un debat vergonyós

Un debat vergonyós

Ramón Lobo

Va ser la trobada entre un esbirro i un home decent. Potser és l'única fita del candidat demòcrata, que amb prou feines va poder desenvolupar un argument sense atropellament

El primer dels tres debats presidencials va ser un dels moments més vergonyosos de la història recent dels EUA. És difícil saber qui va guanyar perquè en realitat van perdre tots els nord-americans. Va ser la trobada entre un esbirro i un home decent. Potser és l’única fita del candidat demòcrata, que amb prou feines va poder desenvolupar un argument sense atropellament. 

Resulta impossible debatre amb un mal educat patològic que té com a pla convertir la trobada en una baralla de carrer. És impossible conversar amb una persona que no permet parlar i que retorça els fets i les dades per proclamar «he fet una feina tremenda». És difícil tractar un narcisista malcriat que viu dins d’una bombolla d’aduladors.

L’instant més ignominiós va arribar quan Trump es va negar a condemnar el supremacisme blanc i les milícies armades, incloent-hi el grup neonazi Proud Boys. Al parlar del racisme i de la violència policial contra els negres, el president es va aferrar al seu lema de llei i ordre, sense la més mínima empatia davant el patiment dels seus conciutadans. Biden el va qualificar de racista, però no es va immutar; potser li va semblar un afalac. 

Trump es va presentar com una víctima dels mitjans de comunicació, que l'estimen menys que a Biden. Va sonar a temeritat en un país en el qual han mort més de 200.000 persones per la Covid-19. Aquest va ser el segment més brillant de Biden. Va poder mostrar les contradiccions, mentides i errors del president. També va ser convincent a l’adreçar-se a les mares dels suburbis, que poden ser clau d’aquí a cinc setmanes.

El president va recórrer a l’atac personal. Així va treure de polleguera Hillary Clinton fa quatre anys. El demòcrata va optar per la calma i al somriure irònic. Fins i tot es va contenir quan Trump va atacar Hunter Biden. Va tenir una sortida brillant a l’explicar que el seu fill havia superat una addicció a les drogues, una cosa que el va fer pròxim.

Un debat caòtic

El moderador Chris Wallace, un veterà i prestigiós periodista de Fox News, va fracassar en el seu paper. Mai va tenir el control. Els va culpar d’interrompre’s quan només hi havia un infractor. Va ser un debat caòtic. Hauria d’existir la possibilitat de tancar el micròfon del groller. 

En una democràcia ‘reality show’ guanya l’amoral, el que sap agitar les passions de la massa, parlar en un llenguatge simple que redueix les realitats complexes a eslògans de venedor de regenerador capil·lar. Ahir a la nit Trump no va aconseguir ni això. Fins i tot els seus se sentiran confusos. 

El republicà no va voler comprometre’s a respectar el resultat electoral i no proclamar-se vencedor abans de conèixer els resultats oficials. Va tornar a la seva tesi del frau en el vot per correu, del qual no hi ha proves. Va parlar de mesos de recompte sense oblidar el Tribunal Suprem, que veu com l’últim àrbitre. Va semblar dèbil, un home que no està segur de guanyar.

El 2016 va proclamar ufà: «Podria disparar gent a la Cinquena Avinguda i no perdria vots». És el que està fent des del gener del 2017. Quatre anys més de Trump serien un risc que els EUA ni el món es poden permetre.