25 d’oct 2020

Anar al contingut

UNA INSTAL·LACIÓ EMBLEMÀTICA

¿Per què odien el Circuit?

Alejandro Ceresuela

¿Per què odien el Circuit?

Emilio Pérez de Rozas

És possible, sí, és clar, és evident, però no per això menys dolorós, que eren, són, altres temps. Però a finals dels 80, amb els èxits del motociclisme català, especialment els apassionants duels entre dos grans com Sito Pons i Joan Garriga, el país demanava, tenia la necessitat i estava tremendament justificat pel que representava el món de les motos, el món de les carreres, el món del motorsport, tenir un circuit permanent, un circuit de veritat, un circuit a l’altura d’aquestes necessitats i de la història.

Per això la Generalitat es va posar en marxa en aquesta direcció, l’octubre de 1986, quan el Parlament va instar el Govern «per unanimitat», a través d’una proposició no de llei, a buscar les fórmules necessàries per construir-lo. Quan, dos anys després, Sito Pons va sortir al balcó de la plaça de Sant Jaume per celebrar el seu primer títol de 250cc i va arrencar de Jordi Pujol la promesa que hi hauria un circuit, ja feia molt temps que el projecte estava en marxa.

Aquell projecte, aquella inversió, aquell somni, aquella obra va comptar amb la inestimable ajuda i intel·ligència, permanent, de Josep Lluis Vilaseca, llavors el màxim responsable de l’esport a Catalunya i l’home, el polític, el dirigent, l’emprenedor que va suportar tota mena de crítiques perquè l’obra era portentosa i costosa, però que, en cap moment, mai, va deixar de lluitar perquè el país tingués un dels millors circuits del món, tal com encara reconeixen els màxims responsables dels campionats del món de F-1 i MotoGP.

El millor aparador

Quan parlo de la perseverança de Vilaseca parlo d’algú a qui li devem molt i parlo, també, del RACC, peça clau, vital, imprescindible en l’èxit del Circuit. Però, quan parlo de la intenció i determinació de Vilaseca, també s’ha de reconèixer la decisió ferma de la Generalitat de construir una instal·lació que, durant gairebé 30 anys, ha sigut un dels millors aparadors perquè Barcelona i Catalunya ensenyin el país al món.

Un té la sensació, no per la postura d’alguns dels polítics catalans que ara ens governen, com l’alcaldessa de Barcelona o el president de la Generalitat, sinó per una cosa tan sorprenent i imprevista (¡coses de la política! ¡coses dels interessos polítics! ¡coses de les eleccions que venen!) com que, acabada de nomenar la nova presidenta, Maria Teixidor, del Circuit de Catalunya, la persona que la va escollir, la persona que li va dir «Maria, la teva missió és capgirar com un mitjó el Circuit», la consellera Àngels Chacón, va ser acomiadada del palau de la Generalitat i substituïda per Ramon Tremosa, que va fer que Teixidor es quedés ben penjada, sense esperar-s’ho. I, donada la seva honradesa, ahir a la nit, per sorpresa, per Twitter, va dimitir, intuint, sens dubte, que els plans que havien traçat ella i Chacón no eren del gust de Tremosa i/o els seus caps.

El Circuit, tot i que a molts polítics els sembli innecessari, és una instal·lació model i modèlica. I és, sobretot, una manera de vincular el territori a l’actualitat, al present i al futur, sobretot si hi havia, com semblava ser el cas del projecte que Teixidor-Chacón tenien pensat, meditat i acordat, un pla per vincular la instal·lació i tot el polígon on és al món de la modernitat, de la mobilitat, per convertir el Circuit en un autèntic banc de proves per al món que ens ve al damunt.

Percentatge propi

Sé que a molts dels polítics que qüestionen l’existència del Circuit els semblarà capritxós això que comentaré, però és així de real i, per tant, seria molt injust (bé, ho està sent) no tenir-ho en compte. L’F-1 i, és veritat, una mica menys MotoGP, deixen a Catalunya, segons un informe de la companyia DEP Institute, 163 milions d’euros en hotels, restaurants, espectacles, casinos i despeses en serveis diversos. Més: no hi ha diners al món (i molt menys a la plaça de Sant Jaume) per pagar la campanya d’imatge, de publicitat, que significa estar, dues setmanes a l’any (F-1 i MotoGP) als televisors de 105 països, amb una audiència potencial de centenars de milions de persones.

Això és un regal del Circuit, al qual no se li hauria de computar el cànon (aquest any gratis total) de l’F-1 i MotoGP. I si li imputen i això provoca que els seus comptes siguin deficitaris, llavors (com passa en altres països) haurien de concedir-li recaptar (perquè és seu) un tant per cent notable de l’IVA d’aquests 163 milions que entren a Catalunya gràcies a aquest esdeveniment. Sense F-1 i sense MotoGP, aquests ingressos no entrarien a Catalunya.