Bolets, rolex i suïcidis

Avui només hi ha un dilema polític, econòmic i social seriós: decidir si bolcar-se a impedir que l'emergència es transformi en catàstrofe irreparable o distreure's amb els entremesos. Sembla que optem per això últim

Es llegeix en minuts
Bolets, rolex i suïcidis

Andreu Dalmau

¿A què estem, a bolets o a rolex?, pregunta el bilbaí de l’acudit. Si es prefereix, tenim Camus i el seu acerat començament d’El mite de Sísif: «Només hi ha un problema filosòfic veritablement seriós: el suïcidi. Jutjar si la vida val la pena o no de viure-la és respondre a la pregunta fonamental de la filosofia. Les altres, si el món té tres dimensions, si l’esperit té nou o dotze categories, venen a continuació».

Espanya, com Europa, s’enfronta a l’emergència sanitària, econòmica i social més gran coneguda en moltes dècades. Avui només hi ha un dilema polític, econòmic i social seriós: decidir si bolcar-se a impedir que l’emergència es transformi en catàstrofe irreparable o distreure’s amb els entremesos. Sentit d’estat o mesquí tacticisme partidista. O estrepitosa ineptitud.

Semblaria de sentit comú que el país s’apliqués en el disseny d’una gran estratègia de reconstrucció. Un programa industrial verd i digitalno només per superar l’envestida de la crisi, també per sortir-ne modernitzat, menys dependent d’una indústria tan vulnerable i d’escàs valor afegit com el turisme. La Unió Europea ha assignat a Espanya 140.000 milions per a la reconstrucció, condicionats als projectes. L’ocasió és única, no n’hi haurà cap altra en dècades.

Així passen els dies

Et pot interesar

Alguns països europeus ja han esbossat alguns programes. No és el cas d’Espanya. Aquí, la discussió política s’agreuja fins a l’obscenitat amb el desafiament de la dreta judicial al Govern a compte del Rei; l’insòlit retret de Felip VI a una decisió competencial de l’Executiu; l’acomplexada opacitat d’una part del Govern respecte a l’esmentada decisió; l’extemporaneïtat de l’altra part (el debat monarquia-república és estimulant, però sota el flagell mortal de la pandèmia no és res més que extravagància); l’obstinació de Puigdemont Torra a imposar als catalans un Govern zombi, mort en vida..., fins i tot les restriccions circulatòries a l’Eixample de Barcelona que tant molesten al Turó Park.

En tot això se’ns en van les hores i els dies. ¿Estem a bolets, a rolex o pel suïcidi col·lectiu?