29 d’oct 2020

Anar al contingut

La foguera

El veí de les feres

El veí de les feres

Juan Soto Ivars

Hi ha parelles que s'alimenten de la discussió igual que els reactors atòmics viuen gràcies a l'urani

Allò que deien que en sortim millors era veritat. El meu veí, per exemple, està convençut que és millor que la seva nòvia, i ella sembla segura que la millor és ella, així que no es posen d’acord. Cada un té tants arguments per vendre’s com a millor que l’altre que es passen el dia discutint. Jo he tingut parelles infelices com qualsevol, però els meus veïns van a la recerca del premi Nobel de la guerra.

Comencen a discutir per qualsevol cosa quan prenc el primer cafè i les veus arriben, com un grup de gats en zel, fins que obro l’última cervesa abans d’anar-me’n al llit. Es tracta de dues forces d’igual magnitud estirant un objecte en direccions oposades, així que també era veritat allò que en sortíem més forts. I no es cansen mai.

Durant el confinament se’ls va espatllar la relació. Jo estava convençut que s’enviarien a pasturar quan se’ls permetés sortir al carrer, però, no. Hi ha parelles que s’alimenten de la discussió igual que els reactors atòmics viuen gràcies a l’urani. Qualsevol que s’acosti massa a aquest mineral irradiat acabarà més calb que un dissident rus, però els meus veïns han fet de Txernòbil el seu hàbitat natural.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Quan fa moltes hores que criden, a ella se li posa la veu greu, i a ell, cridanera, cosa que em fa pensar que al cap i a la fi comparteixen les tasques i porten junts la càrrega ominosa de la seva relació. Algunes tardes la baralla es torna tan violenta, la veu d’ell es fa tan aguda, i la d’ella, tan ronca, que penso que hauré de sortir en la tele dient que semblaven gent molt normal, però la sang mai arriba al riu.

No obstant, per més que discuteixin, encara no he aconseguit prendre’n partit. No desenvolupo preferències i, si em fessin elegir, optaria per un altre pati que fos de llums i no de sorolls. Així que en aquest sentit la seva batalla és terapèutica. M’ajuda a afrontar la confrontació política des de l’única posició assenyada, que consisteix a posar-se taps a les orelles i fantasiejar d’anar-se’n a viure a una altra part.

Temes: Psicologia