Reprendre l'agenda d'activitat no és cap èxit

Fa sis mesos que no fem activitats a la llibreria. Les deixem de fer, òbviament, perquè ens van fer tancar. Després hem continuat sense fer-les perquè no ens podem permetre tenir la llibreria reservada durant una hora llarga per a les 10 o 12 persones (escriptor, editor, presentador i llibreter inclosos) que completarien l’aforament que ens permet la normativa vigent. La situació, resumida, és la següent: fer una presentació a casa, ara mateix, implica tenir l’entrada prohibida als clients espontanis durant gairebé hora i mitja perquè el local està ocupat per un acte que suposarà, a tot estirar, la venda de tres o quatre llibres.

És clar que podríem seguir programant coses, tot i que només fos per recuperar una de les essències de la llibreria: si recordeu, les llibreries de nova generació érem punts de trobada i sociabiltizació, centres culturals, llocs on quedar-se a viure... Érem just tot això que ara està prohibit. Sort que també érem botigues.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Els llibres es venen. De la venda de llibres en vivim escriptors, editors, traductors, correctors, maquetadores, dissenyadors, impressors, llibreters, agents literaris, encarregats de premsa d’editorials, comercials de distribuïdores, i més gent que es posaria molt contenta d’entrada a l’assabentar-se que tornem a les activitats dirigides a la venda de llibres. No obstant, a tota aquesta gent li canviaria la cara quan veiessin els números al final d’un mes, 30 hores del qual (tres jornades laborals senceres), la llibreria hauria estat tancada per vendre només un parell de desenes de llibres.

Reprendre l’agenda d’activitats tal com estan les coses, tot i que això tingui tot el simbolisme terapèutic d’una certa tornada a la normalitat, en termes de negoci no és cap èxit. L’èxit que fa falta ara passa per inventar un nou model que permeti fer caixa de moment i que es pugui mantenir en funcionament el dia que arribi, si arriba, un nou tancament forçós.