28 d’oct 2020

Anar al contingut

IDEES

Gràcies, Filmin

Gràcies, Filmin

Xavier Bru de Sala

Per si a algun despistat encara no li ha arribat l’ona, Filmin és una plataforma alternativa de continguts audiovisuals, no perquè pertanyi a cap multinacional, sinó precisament perquè no pertany a cap. Gràcies a Filmin, el ventall de l’oferta s’ha obert de manera extraordinària. Gràcies, doncs, Filmin, per obrir tants esvorancs a l’alt i espès mur mitjançant el qual les grans plataformes impedeixen l’accés al públic de centenars i milers de pel·lícules infinitament més interessants que el 99% del que, no ofereixen, sinó que imposen els poderosos de la producció i la distribució. Gràcies Filmin per tants guionistes i directors, encara més per tantes guionistes i directores amb nova i punyent sensibilitat. Gràcies per acostar-nos a tantes cultures, a tant talent, també i en lloc destacat pels propis, als quals tampoc tindríem altres oportunitats d’accedir. Gràcies per tants personatges de tot el món que, en l’altra cara dels ídols de fantasia elevada al cub que miren de fer empassar-nos, no són herois sinó persones, o sigui éssers capaços d’esforçar-se per anar una mica més enllà de l’egoisme i les emocions més primàries.

Avui toca agrair a la plataforma alternativa de continguts audiovisuals ‘El alcalde de Rione Sanità’, de Mario Martone

Ahir o la setmana passada hauria sigut per una altra joia, però avui toca donar les gràcies de manera molt especial per a la pel·lícula de Mario Martone ‘El alcalde de Rione Sanità’, que adapta i actualitza l’obra homònima amb la qual el desesperançat però optimista Eduardo de Filippo intentava fer una mica més quadrada la roda infernal de la violència desencadenada de Nàpols, la mateixa que encara no té fre, la mateixa que podem conèixer però no comprendre per un Roberto Saviano però que Filippo va saber explicar amb la mateixa capacitat de genis com Dostoievski d’endinsar-se en el mal per trobar espurnes de bé.

Gràcies ‘infilmites’, no pararíem, per Albert Serra o per tantes sèries angleses, franceses, germàniques o escandinaves. I, al final, no podria ser de cap altra manera, la humil petició que contractessin un corrector de subtítols que, entre altres petiteses, sàpiga de què va el sistema pronominal del català.

Temes: Filmin