28 d’oct 2020

Anar al contingut

Editorial

Inquietud davant la tornada al col·le

Serà necessària la col·laboració i la serenitat entre les famílies i els educadors. I també eficiència en la resposta sanitària davant els inevitables contagis

Inquietud davant la tornada al col·le

FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

Després de l’inopinat tancament de fa sis mesos, d’un trimestre d’adaptació forçadament improvisada a la formació en un entorn digital i de tres mesos d’estranyes vacances, les escoles catalanes tornaran a rebre els alumnes aquest dilluns. L’alternativa de no començar les classes presencialment no ha sigut contemplada per les administracions educatives. O sol com a últim recurs en cas d’evolució catastròfica de la pandèmia.

Mig any de suspensió de l’escolarització ordinària no admetia pròrroga. Durant aquest període s’ha fet més patent que mai el paper insubstituïble de l’escola en la socialització dels nens i joves i el seu paper central no només en la formació acadèmica sinó en l’organització del temps de les famílies. Tot i que encara han sigut més dures les conseqüències del tancament de les escoles per als escolars en qui exerceixen una funció compensatòria de carències que van de l’accés a béns culturals, a la connectivitat ‘online’ o a l’alimentació.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Fins i tot sent inqüestionable la necessitat de recuperar tant com sigui possible la normalitat escolar, és lògic que hi hagi nervis. Els missatges i disposicions tardanes, dubitatives i contradictòries que han rebut els educadors i les famílies durant els dos últims mesos no han ajudat a oferir la confiança necessària. I han deixat en l’aire el dubte de si el dispositiu per al retorn, basat en un sistema de ‘grups bombolla’ de molt difícil aplicació, no es correspon tant al que els experts recomanarien com al que és possible fer amb els mitjans humans i materials disponibles. 

En aquesta fase d’incertesa s’ha desenvolupat un clima de desconfiança i malestar entre l’Administració i els docents, però també de recels entre els educadors, que se senten pressionats, i les famílies, que s’enfronten al vertigen de veure com la responsabilitat d’assegurar la salut dels seus fills, que ha recaigut en solitari a les seves mans durant mig any, passa en gran part a l’escola, en condicions que són encara una incògnita per tothom. Que, com apunta el conseller Josep Bargalló en una entrevista avui a aquest diari, el risc sigui més gran en una trobada al parc, com els que inevitablement es produiran o els que ja s’han assumit com a normals durant les vacances, és un objectiu que s’hauria d’assegurar.

Comencen ara unes setmanes en què serà necessària la serenitat. Per part de les famílies, facilitar el treball dels docents i comprendre l’esforç que desenvoluparan. Per part de les escoles, i de l’administració educativa, oferir seguretat, informar amb claredat i adaptar-se a les dificultats que trobaran pares i mares per fer-se càrrec dels menors en cas de quarantena o per suplir o protegir l’habitual tasca substitutòria dels avis, que en les circumstàncies actuals no es pot convertir en un risc sanitari per a la població més vulnerable.

Hi haurà contagis, contactes i quarantenes. Aquesta vegada l’agilitat i eficiència de la resposta que hauran de coordinar els responsables educatius i sanitaris no pot repetir les mancances que s’han evidenciat en altres moments de l’evolució de la pandèmia.