Koeman, ¿un continuista?

Amb pocs diners per incorporar la força i les noves lògiques que necessita l’equip, amb escassetat de professionals experts a vendre o col·locar jugadors sobrants, amb resistències a deixar el club per part de jugadors amb salaris desmesurats i nivells mitjans molt fora del mercat, s’endevina la tragèdia de Ronald Koeman per regenerar una plantilla que en l’última temporada ha quedat en evidència.

Semblava que les idees d’una renovació de certa profunditat estaven clares, però els sotracs provocats pel cas Messi així com els seus condicionants comencen a dibuixar de cara a aquesta temporada un primer equip del Barça molt més similar al que va naufragar estrepitosament amb el 2-8 del que s’esperava.

Recuperar Coutinho

S’intueixen en principi algunes línies mestres. Un paper predominant conductor de De Jong al centre del camp intentant ubicar-lo amb plena compatibilitat amb les tasques de Messi... Un intent de recuperar Coutinho per a la zona creativa ofensiva... Potenciar la capacitat desbordant de Dembelé i Ansu Fati... Aclarir la funció de Griezmann (o potser substituir-lo per un golejador més específic)..

Però el que s’ha enfonsat durant l’última temporada ha sigut la consistència i la intensitat, i gairebé ningú creu que els culpables d’això fossin els sortints Rakitic i Arturo Vidal. Intento raonar. Busquets a la selecció espanyola ha tornat a donar-nos un avís, amb el seu deficient partit, que les virtuts estructurals de cara al futbol de mobilitat i velocitat que s’està imposant ara funcionaven –puntualment, potser definitivament– millor sense ell per molt que conservi el seu toc i la seva valuosa capacitat de col·locació.

Més exigència

La impressió dominant és que Koeman s’encara a una tasca de molta més continuïtat del que ell i gairebé tots consideràvem idoni. Sens dubte ell entrenarà amb molta més exigència i capacitat una plantilla tova i descompensada tant en l’edat com en les línies, i aquesta serà, així mateix, una qüestió fonamental.

Però s’ignora si té confiança en els carrilers de què disposa (sembla més aviat que no gaire) i en la solidesa general defensiva que pot obtenir amb els homes que té actualment al seu càrrec. ¿Què pot proporcionar-li com a afegit energètic Bartomeu, tan forçat i condicionat per tantes coses, en vista del funcionament del mercat i les possibilitats objectives de l’entitat?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En qualsevol cas, sembla poc probable que entrem en una temporada sense la dependència perillosament excessiva de Messi o en la desitjada normalització del joc del primer equip en relació amb el que fan eficaçment sobre la gespa els grans competidors internacionals de primer nivell.

¿Té Koeman les idees? ¿Té els homes idonis? ¿Hi ha institucionalment a Can Barça la moral de combat necessària? ¿Com continuarà afectant a aquest club tan sensible la continuïtat de la falta d’impuls bàsic que el presideix des que juga amb l’estadi buit? ¿Com afectarà en el dia a dia la més que probable etapa desestabilitzadora interna que s’acosta amb les faccions d’aquestes eleccions que arriben massa tard i que ningú sap cap a què conduiran?