anàlisi

Boris planteja un 'canvi'

Plantejarà un quid pro quo a Brussel·les, si em permets quedar lliure de la política de la competència, a canvi la frontera irlandesa no es toca, altrament, segueixo endavant i em refugio en el meu marc constitucional

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp54846197 britain s prime minister boris johnson speaks during a virtu200910212457

zentauroepp54846197 britain s prime minister boris johnson speaks during a virtu200910212457 / STEFAN ROUSSEAU

Nou curs i amb ell venen les noves temporades de serials que havien quedat ocults després de la Covid-19. Un d’ells, el ‘brexit’ ¿ho recordeu? Després de firmar un acord de sortida que va costar anys de negociacions i el lloc a diversos primers ministres britànics, arriba el ¿i si canviem aquest punt que no em convé?

No comptarem aquí els detalls però, bàsicament, Boris Johnson no només no li convenç l’acord firmat amb els 27, sinó que, a més, intenta fer una doble jugada que igual, i fins i tot, li surt bé. El ‘premier’ britànic acaba de presentar davant el Parlament, House of Commons, dues propostes de llei que ha fet mala espina a Brussel·les.

D’una banda, la Llei del Mercat Intern que apel·la, com a fonaments jurídics, a aquells establerts per la Unió de 1707 entre Anglaterra i Escòcia i els de la Gran Bretanya i Irlanda de 1800 on quedaven abolits tots els drets de duana entre els territoris del Regne Unit. I és clar, aquest marc legal xoca frontalment amb l’acord amb Brussel·les en relació amb el Protocol sobre Irlanda del Nord. Per altra banda, encara en preparació, el Projecte de Llei de Finances que inclouria una clàusula per evitar que la UE exigeixi la imposició d’aranzels als béns enviats des de la Gran Bretanya cap a Irlanda del Nord, que, en principi, segons l’acord, no té frontera amb la República d’Irlanda.

Unitat de mercat

El que Londres ha volgut mostrar després d’aquest moviment ha sigut que rebutja de ple els principis d’efecte directe i supremacia del dret de la UE sobre les seves lleis nacionals i, per tant, no reconeixen la capacitat de Brussel·les per imposar cap tipus de condicions als seus productes i, molt menys, per trencar la unitat de mercat establerta pel ‘Common Law’. Sens dubte, aquesta maniobra no l’han vist venir des de Brussel·les. I tant ha sigut així que els 27 amenacen de portar el Regne Unit al Tribunal de Justícia de la UE al·legant que aquests projectes de llei trenquen amb la legalitat internacional.

Però com Boris Johnson va a la seva, també ha aprofitat la conjuntura per posar en marxa un procés recentralitzador de competències, inclòs a la Llei de Mercado Interno, amb la ferma intenció de recuperar un sistema tributari centralitzat que va deixar d’existir el 2016 quan Escòcia va aconseguir les transferències de l’impost sobre la renda.

Notícies relacionades

Amb aquest panorama, la tardor es presenta d’allò més interessant . No sembla senzill per a Johnson, amb el front intern obert en canal, la Covid-19 campant al seu aire i la disputa amb Brussel·les, i, no obstant, passi el que passi Boris Johnson té la seva estratègia ben teixida. Plantejarà un quid pro quo a Brussel·les, si em permets quedar lliure de la política de la competència, a canvi la frontera irlandesa no es toca, altrament, segueixo endavant i em refugio en el meu marc constitucional.

Jugada guanyadora, almenys davant els seus, que compren el discurs de la defensa de la sobirania, a la interna i a l’externa, i l’orgull nacional, juntament amb grans dosis d’euroescepticisme.