AL CONTRAATAC
Que cadascú es cuidi d'ell
En cas que es confirmin les sospites de la Fiscalia Anticorrupció sobre Cospedal i Fernández Díaz, estarem davant un dels exemples de cinisme més grans de la història recent
cospedalok
Durant l’esclat de l’escàndol sobre la comptabilitat del PP i la seva prolongada ona expansiva, a Génova passaven coses molt estranyes. Els periodistes que freqüentàvem la seu havíem de treballar obrint-nos pas entre un batibull d’explicacions difuses, irades referències a l’extresorer Luis Bárcenas i uns quants embolics judicials. Vam assistir atònits a l’hilarant episodi de la «indemnització en diferit» i a l’afany del llavors líder del PP, Mariano Rajoy, per presentar-se com un ignorant de tot el que passava al seu voltant.
Ara, diversos anys després, podríem estar assistint al veritable esclat de l’escàndol popular. Perquè en tota aquesta història que sobrevolava la seu, faltava l’ofès; aquell que, abandonat pels seus, decideix no pagar sol els plats trencats i comença a treure a la llum proves contra els seus superiors, acumulades en secret durant mesos. Aquest home és Francisco Martínez, que va ser número dos del Ministeri de l’Interior. La fiscalia sospita que ell, a les ordres de Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal, va coordinar d’alguna manera l’espionatge i el robatori de documents delicats a l’extresorer del PP. Va ser una operació parapolicial pagada amb fons reservats i que s’hauria posat en marxa amb el coneixement de Rajoy.
Estem parlant que el jutge podria cridar a declarar com a investigades aquelles persones que van negar públicament una vegada i una altra qualsevol irregularitat, que deien que Bárcenas no podia tenir res guardat, perquè no hi havia res a guardar, mentre a la mateixa hora estaven presumptament impulsant una operació gairebé mafiosa per desfer-se tot. En cas que es confirmin les sospites de la Fiscalia Anticorrupció, estarem davant un dels exemples de cinisme més grans de la història recent. Aquella Cospedal, posant el crit al cel, mentre deia que Bárcenas era «un delinqüent, a més d’un mentider i un pocavergonya». Aquella Cospedal que, quan va aflorar la comptabilitat b, va declarar: «Que cadascú es cuidi d'ell». I es veu que Francisco Martínez s’ho ha pres al peu de la lletra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
