22 set 2020

Anar al contingut

anàlisi

Singapur més a prop

TOLGA AKMEN

Singapur més a prop

Rosa Massagué

Caldrà veure les cares dels negociadors britànics i europeus quan aquest dimarts s’asseguin a la taula per a una nova ronda negociadora que hauria d’arribar a l’acord sobre la futura relació entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. Tan sols 24 hores abans de la reunió esclatava la bomba nuclear que pot portar directament a un ‘brexit’ sense acord. A un ‘brexit’ dur no, duríssim. El Govern de Boris Johnson, assentat còmodament en una majoria de 80 diputats, vol que el Parlament li aprovi una llei que invalida alguns dels punts del tractat que el mateix primer ministre va firmar.

«Tot el firmat ha de ser respectat», ha dit Michel Barnier, el negociador europeu. És a dir, ‘Pacta sunt servanda’, un dels principis en què es basen el dret civil i el dret internacional des de l’època dels romans. L’Acord de Retirada entre la UE i el Regne Unit pel qual aquest país va deixar de pertànyer a la UE el 31 de gener d’aquest any és, i no casualment, un acord internacional. «Tot tractat en vigor obliga les parts i l’han de complir de bona fe», segons va establir el 1968 la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats. Ni obligació ni bona fe.

La bomba ha sigut, doncs, llançada per Johnson i a més amb l’exigència que l’acord sobre la futura relació, que és el que es negocia a Brussel·les, ha d’estar completat abans del 15 d’octubre. Un ultimàtum, ja que al llarg de l’any Londres no ha manifestat cap pressa ni ha volgut sol·licitar una extensió temporal de la negociació. És més, el primer ministre assegurava que un no-acord és una bona sortida.

Gestió desastrosa

Hi ha qui interpreta aquest envit com una cortina de fum de cara a la galeria britànica donada la desastrosa gestió de la Covid, que, a més de les seves dramàtiques conseqüències, ha tingut un efecte no menys tremend i és la pitjor recessió registrada en aquest país. Una altra línia de pensament està avalada per la constant pluja fina que va caient des del cel de Downing Street sobre la desitjabilitat d’un ‘brexit’ sense acord.

Els arguments són els clàssics utilitzats des del primer moment antieuropeu: recuperar el control, exercir la sobirania i tal i tal. Xerrameca per dissimular el que es podria estar cuinant, un ‘Singapur on Thames’, segons una expressió en circulació des de fa algun temps, un semiparadís fiscal amb impostos molt reduïts, escassa regulació i portes obertes a la inversió amb l’empenta dels ajuts d’Estat a les empreses. I resulta que un dels punts de la nova llei que Johnson presentarà al Parlament es refereix a aquests ajuts.

Igualtat de condicions

Se suposava que les negociacions haurien de conduir a una igualtat de condicions de manera que les dues parts no es perjudiquessin mútuament, a un ‘level playing field’, com havia acordat al seu dia Theresa May. No obstant, Johnson ja va anunciar que ho ignoraria. 

La possibilitat d’un ‘brexit’ sense acord és molt a prop. Ja cal que ens calcem. ¡Cordeu-vos els cinturons, britànics i europeus!