21 d’oct 2020

Anar al contingut

IDEES

Sotrac i levitació

LAURA GUERRERO

Sotrac i levitació

Xavier Bru de Sala

Un dels sectors que més s’ha vist perjudicat, a més de pel virus, per la mala gestió de la Generalitat, ha sigut el de la música. Potser per no atiar més el foc, no es va donar a l’agost gaire ressò al manifest dels que demanaven una rectificació al president Torra, les paraules del qual van contribuir de manera matussera, i suposem amb benevolència que involuntària, a l’onada de cancel·lacions d’actuacions confirmades que va acabar d’arruïnar les ja molt escasses perspectives dels músics.

Convé recolzar iniciatives com traslladar la mironiana ‘Dona i ocell’ a la plaça del Cinc d’Oros

A hores d’ara, encara ha de resoldre’s l’embolic administratiu que, per qüestions de paperassa, manté tancades les sales de concerts que operaven com a discoteques. Si el pes dins del Govern de la Conselleria de Cultura, que ja no pot ser decreixent perquè no disposa de força ni per fer un forat a terra i enterrar-s'hi, fos mesurable amb algun instrument, ni que fos històric, és a dir vetust i inservible als ulls del present, o tingués algun espai en l’imaginari de país modèlic que alguns entreveuen, és ben segur que els consellers implicats en l’agreujament dels efectes dels rebrots contra la cultura s’afanyarien a reaccionar i rectificar.

Però molt és de témer que, massa ocupats en les pròpies representacions als escenaris del postprocés, no es dignin a aixecar el telèfon per atendre les suposades súpliques de la consellera, ni de l’anterior ni de l’actual. De manera que, a la pràctica, la diferència entre no saber de què van les polítiques culturals, Vilallonga, o ser una experta, Ponsa, es redueix a zero a l’hora d’empènyer per treure la cultura d’aquest sotrac, aprofundit, insistim-hi, per una de persistent i impertèrrita mala gestió de la Generalitat.

Per fer una bona botifarra i no el ploramiques, convé donar suport a iniciatives com la de traslladar l’acolorida, provocadora, sublim, subliminalment i gens vergonyosament pornogràfica, la desafiadora escultura del fal·lus gegant trempat amb solemne i misteriosa obertura vulvar, la mironiana ‘Dona i ocell’, a la plaça del Cinc d’Oros de Diagonal-passeig de Gràcia.