Nens i cavallets de mar: futur incert

Un dels motius per conservar el pont del Petroli de Badalona després que deixés de servir per descarregar hidrocarburs era preservar l’ecosistema marí que s’havia format a la base dels seus pilars, més concretament una colònia de cavallets de mar. Un pastisser de La Morera, Josep Valls, es va erigir ja fa més de 10 anys en símbol de les reivindicacions per conservar el pont. Avui segurament són pocs els que discuteixen l’encert en la decisió de conservar-lo i posar-lo a disposició de la ciutadania: el pont del Petroli és un emblema que, a més, ha servit com a escenari de rodatges d’anuncis, videoclips i pel·lícules. No sabem si els seus cavallets de mar han agraït les llargues setmanes de confinament, però el futur del pont no està gens clar després dels danys que va patir la seva estructura el gener passat , quan el temporal ‘Gloria’ va arrasar el litoral. S’haurà d’esperar per veure què passa amb aquest emblema i, de retruc, amb els seus cavallets de mar. En un altre lloc, algú amb visió comercial hauria explotat la imatge d’aquest simpàtic animal marí relacionant-la amb la ciutat, i s’hauria fabricat marxandatge per a tots els gustos. Però això ja és una altra història.

No s’haurà d’esperar massa per veure què ens ofereix aquest incert inici de curs escolar. Nens, pares, mestres i societat en general assisteixen preocupats a l’evolució de la pandèmia i la qüestionable planificació de les administracions. També començarà ben aviat la temporada dels esports de base. Badalona és coneguda pel seu amor al bàsquet, més enllà del professionalisme de la Penya. Perquè sí, és cert que jugadors com Tomic o Ribas vestiran de verd-i-negre aquesta temporada, hi hagi públic o no en els partits de l’Olímpic, però preocupa què passarà amb els més de 3.000 nens i nenes que juguen a bàsquet a la ciutat. Com els milers que practiquen qualsevol altre esport. Els cavallets de mar no saben quin futur els espera a Badalona. Com tampoc els seus nens i nenes, practiquin esport o no.