Torna el barroc

Shakespeare, Bach, Cervantes, Proust... Només faltava la Covid-19 per redescobrir que, per molt que ens agradés i ens encaparréssim, la veritat no ha estat mai ni aristotèlica ni cartesiana. La idea segons la qual el barroc consisteix a recarregar el retrat amb inútils volutes que no afegeixen sentit sinó confusió és encara menys encertada que la concepció stendhaliana de l’art com un fidel i infal·lible mirall estès al llarg del camí. No es tracta tan sols de reincorporar la incertesa a unes previsions massa rectilínies fins al virus, sinó de reconèixer que la multitud, el feix dels fils que van de les causes a les conseqüències, és una madeixa quasi impossible de desembullar. La puresa, el despullament, l’elevació, pertanyen a la mística o hi condueixen.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En canvi, les simplificacions solen ser producte de la impotència i la rendició davant la complexitat, i si no s’aturen en el regne de les ideologies solvents, desemboquen en l’eficient estupidesa dels mal anomenats populismes i en la crueltat dels intolerants. Potser entre ells i els més enzes descobrirem els culpables de la mala premsa del barroc, els que l’han convertit en adjectiu despectiu. Cap escola o filiació estètica té el patrimoni de la bellesa, però és incontrovertible que el barroc guanya de llarg en la cursa per revelar segments més amplis de l’autèntica i sempre misteriosa naturalesa de les relacions entre les coses, els fets, i les persones. És així perquè, igual que en la millor cuina, no descarta ingredients, sinó que mira d’incorporar-ne com més millor i harmonitzar-los. 

Com a introducció al retorn del barroc, per damunt de les novel·les i les sèries nòrdiques de tanta anomenada, destaca la britànica ‘Endeavour’, l’aclamat detectiu d’Oxford, antiheroi antiromàntic sense remissió. Més o menys interconnectats, a cada capítol hi apareix més d’un cas envitricollat per resoldre. Però encara la fan més recomanable la ironia, l’amplitud i diversitat de la galeria de paisatges i personatges i el distanciament entre els sentiments, les seves expressions i sobretot les seves conseqüències.