Comença el Tour més tardà

El Tour de França, la ronda ciclista més emblemàtica, comença aquest dissabte amb dos mesos de retard, un fet inèdit en la història de la carrera. Però això, que en un altre temps sorprendria qualsevol, ha passat a ser una cosa dins del comú, quan centenars de concerts, festivals i altres actes multitudinaris van haver de suspendre’s a la primavera per la pandèmia del coronavirus. Superada la primera onada de contagis, tots aquests certàmens estan tornant a sortir, intentant salvar l’essència del que són. I quan encara s’estan adaptant a les normes –contínuament canviants– de seguretat sanitària per continuar funcionant, tot i que sigui a mig gas, el risc d’una segona onada de contagis torna a amenaçar-ne la supervivència. Així, que avui, dos mesos després del previst, comenci el Tour, és ja per si mateix una victòria, com recordava Eusebio Unzué, mànager de l’equip Movistar, únic conjunt espanyol present en la ronda francesa.

Els organitzadors han previst les màximes precaucions, sabedors que un augment dels contagis a França associats a la celebració de la carrera en danyaria enormement la reputació. L’Administració també hi és a sobre, ja que arriba just en el moment en què el país està patint nous rebrots. A diferència d’altres esdeveniments esportius, com la Champions o l’NBA, en aquest cas no es pot aïllar en un estadi bombolla els esportistes, ja que es desplacen en cada etapa. Es pot confiar doncs, en la màxima responsabilitat dels 176 corredors i prop de mig miler de persones que els acompanyen, així com dels aficionats. Aquest any seria una temeritat veure aglomeracions al costat de les vies. Per evitar al màxim el risc, s’han imposat estrictes normes (expulsió de l’equip que tingui dos contagis en menys d’una setmana, ports restringits), que són, no obstant, insuficients per esvair tots els dubtes. El Tour, com tantes altres situacions socials, se celebrarà sense la garantia absoluta d’evitar rebrots. D’això només se’n pot encarregar una vacuna. Mentrestant, és responsabilitat col·lectiva poder recuperar el pols (educatiu, cultural, esportiu, laboral...) sense col·lapsar de nou la sanitat i l’economia.