Camins de perdició

L’Amèrica de Donald Trump fa pena i de vegades por. El president sap com utilitzar el poder, però en canvi no té ni idea de com fer política i menys encara d’aconseguir el que va prometre quan va entrar a la Casa Blanca: fer Amèrica gran. La conseqüència immediata és que avui ja ningú mira els EUA com el far que orienta i defineix tendències, com solia ocórrer; sinó més aviat al contrari, com el centre d’un radicalisme tan perillós que només és capaç d’obrir fronts, sense proposar solucions. Un d’aquests fonts és la falla racial, una situació podrida políticament amb un president i un Govern que utilitzen la realitat social per dividir encara més una societat enfrontada.

El racisme és només un més entre els símptomes que fan d’aquesta presidència una de les pitjors en la història dels EUA. No és nou, ni es pot atribuir només a l’actual president, però mentre els seus predecessors –inclosos els republicans– buscaven, tot i que fos subtilment, polítiques de retrobament, Trump i el seu seguici atien el foc del supremacisme blanc com a última carta per aconseguir una reelecció esquiva.  La falta de resposta a la Covid, l’ascens de moviments radicals delirants, l’absència a l’agenda global, on gairebé ningú espera a qui era la primera potència mundial i ara la incapacitat per generar acords interns que promoguin certa pau social han vingut a fer evident la direcció erràtica per on a Trump li agrada moure’s; camins que al final acaben només en confrontació.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

El que en principi podria ser una carta per fidelitzar i cohesionar una part de l’electorat que no se sent culpable de l’esquerda racial i que tem perdre poder, pot acabar malament. Ni Trump, ni el seu vicepresident, Mike Pence, han entès que el moviment ‘Black Lives Matter’ no era marginal sinó una protesta important d’una part no menys important de la societat. Per això s’han llançat en campanya a defensar corporativament la policia, dient que no la deixaran de recolzar, ni ara ni mai. Però fer responsables els policies que han comès un crim o analitzar si la repressió a Jason Blake va tenir com a justificant el color de la seva pell, no és debilitar el cos, al contrari, en societats democràtiques els reforça.

La talaia de l’esport

El racisme fa que una bona part de la societat americana estigui discriminada. Per això, els qui des de la talaia de l’esport van començar a abaixar el genoll, s’han cansat i han decidit aturar les competicions. Ni bàsquet, ni futbol, ni beisbol. «Abans que atleta soc una dona negra i com a tal crec que hi ha assumptes molt més importants que veure’m jugar al tennis». L’abandonament de la competició de la tennista japonesa Naomi Osaka va acabar amb la cancel·lació del torneig a Cincinnati. Com va ocórrer amb l’apartheid sud-africà, quan la política transita per camins de perdició, l’esport pot acabar calant en una opinió pública que al final haurà de decidir si aquest és el camí o un nou front obert per acabar amb Trump.