Això fa olor de final, president

És el final, president. O s’hi assembla molt. No es pot resistir contra Messi. Es pot contra l’oposició, sempre disposada al ‘tackle’ a la que salta. Es pot contra els columnistes, sempre afilant la metàfora verinosa. O es pot contra els directius incòmodes: que se’n vagin i ja està. Contra Messi, president, no es pot. Aquest no és el típic escàndol que s’aigualirà amb uns somriures afables i una entrevista a BarçaTV. Aquí no hi ha estatuts en els quals parapetar-se.

Entre Messi i Bartomeu, es pot sospitar que la majoria estarà amb Messi. No sembla que la gent ho entengui com un pols al Barça. A hores d’ara, el pols s’interpreta com a una cosa personal. I aquesta és una mala notícia per al mandatari. A veure com surt d’aquesta, si és que hi ha sortida...

I no és que l’argentí s’hagi lluït amb el burofax. Tan lleig sembla liquidar Luis Suárez, tercer màxim golejador de la història del Barça, amb un cop de telèfon ràpid, com desvincular-se del club de tota una vida com qui canvia de companyia de telefonia mòbil.

El president, malgrat la seva encomiable resiliència, se troba contra les cordes com mai. La perplexitat s’expandia ahir pels passadissos del Camp Nou. En el contracte de Messi, es remarcava, la clàusula que li permetia anar-se’n gratis expirava el 10 de juny. Si és així, els assessors de l’argentí entendran que el pols es guanya per les branques, per lletra petita o apel·lant a un esperit borrós de l’escrit en una temporada rara i que permet excepcions.

En qualsevol cas, van vociferar amb un fred i silenciós burofax que l’enuig de Messi no és una enrabiada d’un dia i que no té marxa enrere. És d’intuir que el seu pare, Jorge, deu haver rebut alguna proposta ferma, suculenta i del seu grat per fer detonar un artefacte així.

Sense estímuls

El club ha calculat malament el grau d’amistat de Messi i la seva família amb la de Suárez. Li imposa aixecar el campament de Castelldefels, desbaratar un estil de vida, i l’argentí no desitja quedar-se com l’últim guardià, ni fer noves amistats eternes.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No veu tampoc com a contrapartida un projecte que l’estimuli. Ronald Koeman, contractat com un pistoler professional per eliminar els lladres del poblat, ha buidat el seu carregador ràpid i expeditiu. Marcial Lafuente Estefanía no va escriure un personatge tan diligent. Però la seva ascendència sobre el culer de mitjana edat no és compartit per Messi, que entre la fidelitat al seu amic o al club, opta pel primer. Potser perquè els gestors del club no li mereixen ja més credibilitat.

Bartomeu ha fracassat en aquell principi bàsic que va covar Guardiola. S’ha de tenir Messi  content. No es pot dir que no ho hagi intentat. El contracte és monumental, com se sap. Però d’intentar-ho no n’hi ha prou. Se n’ha de saber. I Bartomeu no n’ha sabut. I el que més temia, convertir-se en el president amb qui va marxar el millor jugador del món, està a punt de fer-se realitat. Una funesta realitat. Ara començarà una batalla legal entre advocats. Esperem que no sigui desagradable de veure. Però president, això fa olor de final. A tots els ha d’arribar. I el de Messi no havia de ser així.