Enfrontar-se o actuar

Acció intel·ligent i repicar el tambor

1
Es llegeix en minuts
53855065 59

53855065 59 / THIERRY ROGE (AFP)

No és moment de jocs florals, afirma la ministra de Defensa, Margarita Robles, referint-se a la suposada via de diàleg entre el Govern i els partits independentistes per resoldre la qüestió de Catalunya. I fa bé a dir les coses pel seu nom. Ja sospitàvem que era inútil. Però això no significa que defensar la confrontació amb l’Estat sigui més constructiu, com proposa l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i rebla l’actual, Quim Torra.

¿Què succeiria si, en comptes de referir-se a confrontació intel·ligent, els líders independentistes parlessin d’acció intel·ligent?  Per acció –i en aquest cas es tractaria d’acció social–, entenem (a la manera del filòsof Max Weber) una conducta humana a la qual les persones li atorguen un sentit propi, en funció també de l’acció d’altres. Actuar és edificant, fructífer i emana de l’actitud i voluntat pròpies. Després, ja es veurà quan aquesta acció consisteix a fer, o bé a no fer. En canvi, confrontació, tot i que sigui «democràtica», situa mentalment l’adversari en primer lloc, en aquest cas, al poder de l’Estat, bé sigui per comparació, enfrontament, oposició o lluita. Que se li afegeixi l’adjectiu d’intel·ligent, suggereix, a més, que en aquests últims anys la matèria grisa estava en repòs.

Notícies relacionades

Té raó Puigdemont: l’Estat no pot liquidar l’independentisme. I és veritat també que no naixerà una plataforma negociadora de veritat (allò dels jocs florals), per molts vots que l’independentisme reuneixi, ni per arribar a una unitat real, la qual cosa està lluny de ser aclaparador.

Vivim a la intempèrie els estralls de la pandèmia. La Generalitat –que no va deixar de reclamar amb raó la devolució de les seves competències– té ara davant seu l’oportunitat de gestionar molt millor que ho fes el Govern espanyol, la sanitat, el retorn a les aules, la recuperació econòmica, la reactivació empresarial, etc. En governar bé, es pot sustentar alhora una acció intel·ligent. Amb esperança, com deia el d’Amer. Es tracta de caminar repicant el tambor.