30 nov 2020

Anar al contingut

Canvi vital

Quan passa l'any

Quan passa l'any

Jenn Díaz

En aquests moments hi haurà qui estarà desfent casa seva, o les decisions que va prendre fa molt de temps

El primer any sempre és el millor i sempre és el pitjor. Fa un any era l’estiu més estrany de la meva vida perquè la desfeia i a aquestes alçades de l’agost no sabia on viuria ni com, i finalment va acabar sent al Raval i en el pis més petit on hagi viscut mai. Això, el fet de viure en el pis més petit de les més de deu mudances que he fet, ja s’ha escolat a la primera pàgina de la nova novel·la, que per descomptat fa un any no ocupava cap pensament del meu dia, perquè ni tan sols sabia que l’escriuria.

Aquest estiu és encara més estrany que l’any passat perquè he tornat a començar, diguem-ne, però ho he fet amb una pandèmia pel mig, que fa un any semblava impensable i que ara mateix ocupa la meitat de les nostres decisions quotidianes.

Dic que el primer any és el millor perquè fas net, o et sembla que fas net, i començaràs a projectar la vida que voldries, que normalment s’assembla molt poc a la vida que finalment tens. I dic que és el pitjor perquè els processos de canvi sempre tenen aquella incomoditat, d’haver de prendre les decisions més bàsiques, com per exemple en quins gots beuràs, com serà la taula on dinaràs, com t’ho faràs per pujar el sofà per les escales o quants cops hauràs de baixar el gos al carrer perquè no vagi deixant sorpreses pel passadís a mitja nit. Coses que ja tenies decidides, col·locades i païdes, que no ocupaven gens al teu cap.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ja fa una setmana que fa un any de moltes coses, i d’altres encara no. Aquest any ha estat estrany. Fantàstic en molts aspectes, i difícils en d’altres. En aquests moments hi haurà qui estarà desfent casa seva, o les decisions que va prendre fa molt de temps. Estaran projectant una vida que no s’assemblarà gens a la que somiaven. Estaran decebuts i cansats ​​i no sabran on viuran, ni com ho faran per tirar endavant i, miraculosament, amb els dies, tot anirà trobant el seu ordre. L’any que ve farà un any que fa un any que ens vam conèixer, i això sempre s’haurà de celebrar, encara que ens hagi costat, J.

Temes: Psicologia